Els vells rokers no moren mai

Els vells rockers no moren mai
Realment tenia previst escriure un article amb el títol de “cuerpo al suelo que vienen los nuestros” o un altra titulat ¿verdad que no nos vamos hacer daño?. El primer tenia a veure amb el que esta succeint al conjunt d’ Europa de com la dreta ha girat el mitjó en el tema de la crisi econòmica i es dedica a culpar a les classes modestes, mentre segueix amb els seus paradisos fiscals, i les mesures que s’havien de prendre per part dels països de la UE per un nou capitalisme....bla,bla,bla,.. il•lusos, que us pensàveu? mesures? Si, per als de sempre: la classe de tropa.
El segon títol tenia a veure amb l’espectacle d’en Millet&Cia i el del cas Pretòria on els imputats del primer cas es van passejant davant de tothom, després d’haver robat els fons del Palau i en el segon cas amb els imputats Luigi -conegut ja com a fantasma els anys 80 i va arribar a Diputat -Muñoz, alcalde de Santa Coloma, (què li devia veure la Sra. Manuela de Madre quan era públic i conegut que el socialisme no l’importava gens?), en Prenafeta i en Macià Alavedra (tant català que sembla ser que portava els euros a Suïssa o Andorra, per tal que no caiguessin en mans “españolas”).
L’espectacle en el Parlament, sobre aquests darrers casos, entre els diferents partits, acompleix aquell acudit sobre els dentistes que abans de treure un queixal, el pacient - agafant-lo per on s’acaben d’ imaginar- li diu: “veritat que no ens farem mal?” així es fan unes comissions d’investigació inútils i descafeïnades on pacten als noms dels que criden per testificar i finalment treuen els importants i queden el secretari/a ,el conserge o algun tècnic, tot per acabar dient que no s’ha pogut esbrinar res.
Però hi ha esperança i gent que reitera el seu compromís amb els valors de una societat més justa, que enforteix l’esperit de la democràcia, com el magistrat reprimit, en Garzón, instructor d’un munt de casos de corrupció com els casos Gurtel i Pretòria i que de forma mafiosa l’han apartat,(si arriba agafar el d’en Millet no aniria pel carrer com si res) i altres com en Daniel Cohn-Bendit, un dels líders del maig del 68, que en la seva intervenció al Parlament europeu, com a líder dels verds, posa sobre la taula, d’hipocresia que hi ha sota el salvament econòmic de Grècia per part de la UE, fent un pla de recuperació impossible d’acomplir per Grècia, fent negoci amb alts interessos del capital deixat a retornar i el que es mes greu havent-li fent ventes milionàries d’armament per part de França (fragates, helicòpters i avions per 3.000 milions €) i Alemanya (1000 milions amb sis submarins) a Grècia que es suma al deute.
Convido els lectors que no ho coneixien, que vegin la intervenció d’en Daniel a youtube. (el final és aclaridor): http://www.youtube.com/watch?v=nqno8H-mjeY. En Daniel fa bona l’expressió “Els vells rockers no moren mai” i aquell eslògan del 68 “les flors al poder que els capolls ja hi són”. No defallim, siguem il•lusos es a dir mantinguem les il•lusions, els somnis i el compromís de que un altre món és possible.
Ramón Martos
http://ramonmartos.blogspot.com