El debat es va produir entre K. Kautsky i Lenin per situar les dues perspectives sobre el socialisme, una avui totalment present i l'altre pràcticament desapareguda. Alguns es preguntaran qui era aquest Karl Kautsky (Praga, 1854 - Ámsterdam, 1938). Aquest va ser un destacat teòric marxista que va participar en l'elaboració del programa de 1891 del partit socialdemòcrata alemany (SPD) i que desprès de publicar unes reflexions teòriques “ La dictadura del proletariat” el 1918 sofrirà un fort atac polític per part de Lenin (el dirigent i líder de la revolució russa de 1917) amb l'edició per part d`aquest d'un fulletó titulat La revolució proletària i el renegat Kautsky.
El motiu de l'atac directe de Lenin contra Kautsky era que, aquest, segons ell, havia deixat de ser revolucionari perquè considerava que la via democràtica i participativa era millor per avançar cap el socialisme mentre la via violenta o revolucionaria portava a una dictadura incompatible amb els principis democràtics. Veiem que deia Lenin en el fulletó: Kautsky planteja el problema de la manera següent: "L’oposició de les dues corrents socialistes" (es a dir, bolxevic i no bolxevic) es: "l'oposició de dos mètodes radicalment distints: el democràtic i el dictatorial"… "es tracta de l`oposició entre revolució pacífica y revolució violenta".
Per Lenin aquest plantejament era una verdadera traïció als principis revolucionaris ja que va escriure: Quan Kautsky "interpreta" el concepte de "dictadura revolucionaria del proletariat" de tal manera que desapareix la violència revolucionaria, per part de la classe oprimida contra els opressors, bat el record mundial de desvirtualització lliberal de Marx.
Aquest debat ens pot servir per entendre quina es avui l'idea predominant en el si de les alternatives de l'esquerra que va des de Podemos fins el teòricament hereu històric de la socialdemocràcia espanyola el PSOE i també per qué els dirigents de Podemos tenen alguna recança amb Izquierda Unida. Avui les propostes de Lenin estan pràcticament desaparegudes mentre les del “renegat” Kautsky estan ben vives. A tall d'exemple simple, quan en Errejón, una de les màximes expressions teòriques de Podemos, va presentar-nos com a assessor de les seves polítiques una persona de l'equip d'Obama. El mateix va fer en Pedro Sánchez que va portar per el seu equip un altre assessor d`Obama, es preguntaran pues quina es la diferència per dir-lo ras i curt ¿els anys d’ antiguitat del PSOE respecte a Podemos? ¿La credibilitat? o que fa falta Podemos per portar endavant una coherent política socialdemòcrata el la línea marcada per en Kautsky o per en Toni Judt, més contemporàniament, en el seu llibre : Alguna cosa va malament. Aquest ens diu que en realitat només podem construir sobre el que tenim, i que les polítiques socialdemòcrates tenen que fugir dels ideologismes i ser més transversals , més lligades a les necessitats de les persones.
Aquesta és una mica la tesi en que es mou part del grup dirigent de Podemos que ha recollit alguna de les seves recomanacions per torna a posar a la socialdemocràcia en el seu lloc d’on mai tenia que haver marxat.
Les politiques socialdemòcrates no son cap projecte esgotat, molt al contrari van ser un gran avenç social per moltes nacions i segueix sent una esperança per l`humanitat, per els pobles, el problema rau en que realment els que comparteixen aquestes idees, que ja va plantejar el professor Kautsky, alumne avantatjat de Marx, es posin a la pràctica de forma ferma en el context del Segle XXI amb elements nous i no caiguin en les postures neoliberals tal com han fet en gran part els hereus històrics de la mateixa com per exemple quan els socialdemòcrates “oficials” van deixar sola a Grecia o el canvi de política de la França de Hollande.
Més enllà de les paraules, poca cosa nova sota el cel. S`ha de perseverar en les politiques socialdemòcrates amb valentia, amb de demanar la lluna que no es el mateix que ser llunàtics. No es vol reconèixer o es vol dissimular que les alternatives noves econòmiques, sorgides al calor de la indignació, més enllà de l’ entorn de la participació, transparència...no deixen de ser actualment, en la pràctica, propostes socialdemòcrates al menys els que es presenten com els nous hereus seus Podemos. Adéu revolució...adéu. El renegat K. Kautsky ...tenia raó en defensar la socialdemocràcia com l’element transformador de la societat. Perseverem-hi si es que volem un món millor i com plateja en Toni Judt: La socialdemocràcia no representa un futur ideal ; ni tan sols representa un passat ideal. Però es la millor de les opcions que tenim avui.
Ramon Martos i Calpena.
