L'origen de les arrels de les Festes Majors de Catalunya en general l´ Amades , en la seva obra sobre el Costumari Català , les situa a començaments del segle XIX. La nostra, la de Ripollet, encara està pendent de situar-la en el temps i potser aviat ,alguna petita recerca al no, encara avui, no massa ben considerat arxiu municipal, ens doni resposta aquest tema
Centrant-nos en el que el títol que en aquets article ens vol indicar,voldria convidar-vos a seguir quin ha estat el paper del ball, la dansa al llarg del temps de la Festa Major de la nostra vila, en concret des del 1897 fins la de 1979 (del segle passat), que de ben segur es extensible a pobles similars de Catalunya. Hi han factors culturals que van variant amb el pas del temps conforme la societat evoluciona i es transforma. Abans el ball era un dels pocs llocs de trobada dels joves els quals, molts d`ells, sortien emparellats i la Festa Major era un d`aquest espais on i venien no els joves de Ripollet si no de tot el seu entorn el que facilitava aquest encontres noi-noia que en certes èpoques era de comptades oportunitats.
Son prop de 100 anys els que cobreixen quatre articles seqüencials extrets de diferents anys i èpoques de revistes o del programa de Festa Major. Llegiu-los , imagineu cada moment, l’època en que es situa, la visió cultural que dóna, com ho veien els autors amb la seva visió i comprovar com les coses canvien i es transformen al llarg del temps,fruit de l’acció de les persones . Pot ésser pues interessant aquets simple recorregut sobre un tema tan central ,en aquest tipus d’esdeveniments, com es el ball publicar-lo ara que ja es temps de Festa Major .Que la gaudiu !!
Corria l´any 1897……..i era Festa Major
FRAGMENT DE LA “Veu del Vallès” nº 37 de Ripollet 22 d’agost de 1897
Titulat “la Festa Major Catalana”(escrit en català anterior a la normalització lingüística d`en Pompeu Fabra )
Després de fer referència a la trobada familiar i dels amics,al àpat, el facilitar noves amistats o donar lloc a aliances de famílies segueix (...)"Aquest es lo ver carácter y nota sobresortint de la Festa Major del poble catalá; y tan es aixis, que les grans ciutats,en los núcleos de població en los grans centre industrials, per efecte dels elements estranys y forasters que se hi ha introduit, ó no hi ha Festa Major,ó bé l´han prostituida donantli exclusivament lo aspecte de día de ballaruga.
Y no´s deduhexí dáquí que siám contraris de les expansions y diversions que sens lo mes petit rastre d´inmorals entraban com a cosa obligada en lo programa de la Festa Major molt alcontrari, puig nos entussiasmém al llegir o veure en magnífics quadros d´artistes de la terra, lo record del ball de rams ó de plassa; que abdós modos se califica, presidits y casi sempre iniciats per les autoritats y personas de significació del poble , y en los que l´arcaldesa, la pabordesa, lo hereu, la pubilla; la nuvia obrien ball , al ço del sac de –gemechs,is molt convé, pero sempre ab aquella seriatat, dignitat y esprit tranquil que reclama lo que s´en diu verdadera expansió"(...)
I després de la preocupació el discurs patriòtic
"La Festa Major catalana nos pinta donchs un gran fondo d´amor y armonía familiar y social,prehuada de corona y brillants notas de la constitució de nostra rassa,qui ha de tenir tan empenyo en conservarlas com perfidia sosté qui en mal hora manté los medis pera destruirnoslas”
Per aixó creyém mereix lo major aplauso aquellas autoritats que procuren no sols conservar sinó fins perfeccionar i encarrilar,qual convé, la Festa Major,tornanli aquell carácter elevat,expansiu y gran, sens deixar d´esser serio (...) Que si los catalans hi hia que los ha tatxat d´amichs sols de festas, gateara y fábola, be prou demostrat que com a´treballadors é industriosos no hi ha qui ens passi la ma per la cara ja que no considerém nostres festas com dies de dropería sinó com a just descans y reparació (...)"
La ballaruga es vista com un problema que trenca el que fins llavors es feia balls de plaça ,menys individuals que el concepte de ball de “saló “ començava a introduir.
A destacar la paraula “rassa”(raça) que em de considerar dintre de un mon rural molt tancat, com seria el cas de Ripollet amb pocs contactes o intercanvis més en lla de les rodalies també amb pobles petits i tancats com Cerdanyola o Montcada.
Pel demés tant la revista com el articulista cal emmarcar-los dintre de la Renaixença,en postures catalanistes però totalment conservadores en aquest cas de caràcter del comportament social.
Envelat a Ripollet de principis del segle XX. Aquest es el lloc on es desenvoluparia
tota “la ballaruga” que comenta l`articulista fins pràcticament els inicis dels anys vuitanta.
I trenta quatre anys anys després…..el 1931
Revista “Talaia” Any I- nº 9 extraordinari Sardanyola-Ripollet 30-9 -1931
Article de la pàgina 11-12 titulat LA DANSA i firmat per Xiela
En Xiela en un to, suposo humorístic, van fen un repàs a tot el procés de preparació de la dansa i la seva culminació, llegim-ne uns trossets.
El vestit per la Dansa. La prèvia….
" (...) Ja només manca un mes per la Festa Major.-Ja veuràs, aquella mossa s’ha compromès a la dansa i que has de fer ; bé estrenar vestit….” “Som en plena plassa Catalunya. Mare i filla, astorades i esfereïdes alhora pel tràfec frenètic de la gran urb,guaiten amb ulls de fera acorralada- bo i agafades de la mà- una insterticia, una drecera per escolar-s´hi en corredissa follament ridícula. Aixís guanyen la porta del Angel.”
“ La Innovación, ““La Moda” i demés cases de modes,són requisades àvidament pels ulls curiosos de nostres protagonistes:
-No aquí no li comprarem pas el corte: perquè la Mercé i la Carme tenen intenció de comprar-se-li i totes plegades semblaria que sortiu del Hospici”
“Quan son al carrer,la mare adverteix al seu plasó que no digui a les amigues el preu veritat de la roba:-Que s´han cregut aquelles envejoses…arri que rabi-hin; ni al seu pare,que amb el geni que Déu li dó,les treuria de casa. Ella ja es vendria un parell de pollastres d’amagat i llestos.”
El vestit per la Dansa. Una setmana abans……
“Manquen escassament vuit dies per la gran diada. Llevat de les classes de benestants que´s dediquen clandestinament a la confecció del vestit entaforades en el catau més recòndit de casa seva, les demés han d’acudir a la modista comú. Aquesta dona que cobra un misèrrim estipendi per el seu professorat i encara les pupiles li esbiaixen l’abonament de les agulles, sobre tot de la màquina que, accionada per les esbojarrades aprenentes, es trenca força sovint .Aquesta senyora , doncs , com deiem en aquets dies no sosega:
- Que si aquets godets són poc acampanats, que si la cintura amb cenyeix massa i em fa fer caderes massa marcader (...) Ella estoica corregeix aquí desembasta allà (…) en ses espatlles graviten feixudament les nitsd´angustiosa vigília passades a la tebia claror de la làmpara del vetllador.
Ball a l`envelat els anys trenta. La decoració, les llotges familiars la vestimenta de les parelles....
Els Balls de Festa Major.L´Envalat... inici de la Dansa
“Ens trobem al dilluns de Festa Major i per tant el de la Dansa. L’hora solemnament anunciada en el programa es les 12 (...) la buido es remarcable (...) Es clar. Els joves amb la paveria de lluir amb tota polidesa l´angle de les pulseres i dar la sensació de que adés han estat dibuixades acudeixen a la barberia a darrera hora,i les noies entescades en pasar bugada del seu cos , en el planxat del visu, i quan no, en el retallament de les celles,veuen amb frisança com l´hora de la dansa les estalona.
-“I tant el Quimet deu estar tot enfistolat esperant-la”
L´Envelat, talment una volta colosal enmosaicada amb rejoles gegantines,els baixans encortinats amb sedes i daurements enmirrallats les llotges atapeides de gent (…) iluminat abastament per un sol tropical que traspúa per la vela i desparrama una xafugor paorosa.
I per la fi La Dansa...La culminació
"(...) al tercer ball la cossa arriba ja a plena maduresa. Les xicotes entorpides per l´interfec del seu vestit nou,són més tosques,més lletges que mai. El seu rostre burdament enfarinat per mans no avesades, es destenyeix a regalims per la suor que comença a brollar. Afegiu-hi “l´ondulat” escarolat del seu cabell i teniu un patró de pepa de 10 cèntims,ideal.Unes mans aspres,grassoses,que el dia avans estranyian virilment un feix de cols i que ara enfundades en uns guants volen semblar una assutzena (...) Acabat el ball i com a remat,el ballador fent el “branda” invita a vermut a la parella i família;finesa quasi sempre acceptada. La mare,que no havia tastat mai olives rellenes les troba delicioses i repeteix varies vegades”
Trenta quatre anys després la “ballaruga “ que era portadora de tots els mals era la més esperada de la Festa Major, era el eix central i.....possiblement bastant més divertit. Aquí el discurs patriòtic dona peu a una lectura de tot el procés preparatiu per la festa major per part de les noies i els nois es un verdader document que ens registra de forma humorística tota una forma de fer davant d`esdeveniments que es consideraven molt importants com es el cas de la Festa Major.
L’envelat es el lloc on es produeix la “ballaruga” i está arrelat com element que fa Festa Major per si sol.
Al cap de vint anys... i ja estem al 1951
Programa de Festa Major de 1949-1951.Articles sobre la Festa Major .Autor A.Valls i Roviralta
L´Envelat (1949)
“Hi ha envelats,enveladets i enveladassos,però tots son de la mateixa familia tots s´asemblen i tots serveixen pel mateix. Un envelat s´axeica a una era,en un camp segat,en una plaça.Unes antenes,un cordam i ja teniu que la vela puja a l´emsems que va inflant-se fins a semblar un globus gegantí…..Una vela de ratlles blaves i blanques son la tónica que´s destaca de la color natural…..on xics i grans joves i vells,tothom en pes es fiqui per la boca entreoberta d’aquest temple on es ret culte a Terpsícode.”
Palau de roba, rusc de dansaires
fira de noies, confusió
va-hi-tot de Festa Major
Alfons Maseres
Entrem com els altres al Envelat. Una alenada de calor ens fereig el rostre…..Rebem empentes i trapitjades dels saruistes que lel mon es petit per ells;hi entren de depressa per tal de veure com està l´element femení.
………..es el primer ball de la tarda.Les noies es presenten abilladíssimes. Els vestits que llueixen , cenyits de cintura………sabates acabades d´estrenar,algunes joies de fantasía ( na sárriba per tot) uns collarets de perles també de idem( recordeu-vos que en lénvelat només es respira aquest ambient: la fantasia.En català en diem: estira més el braç que la maniga”………..ballat ballant (una parella)s´han situat al mig de l`envelat;allí poden ballar tal com es balla el” bugui”.Tan aviat s’agafen com es deixen anar…….Abans el ball que donava començ a la Festa Major era un bonic i romàntic vals lent o vienès que era cent vegades millor que aquesta música importada quins origens es remunten fins el mateix cor de les selves negres.
“L’envelat es l’alegria que passa…..Un poble sense envelat no fa Festa Major….
L´any 1951 per el mateix autor i dintre del programa de Festa Major referent els balls “moderns” del moment ens diu:
....Aixi que comença l`orquestra amb un Mambo,un ritme nou que ens en portat quatre dones neurastèniques semi-negres,sentim una exclamació d´un filharmònic: “Qui pogués tornar als temps de les polques i americanes d´en Cotó!. La gent jove balla aquest nou ritme sense saber que ha de fer, es belluguen com si tinguessin puces a l’esquena.
La llotja familiar, lloc de reunió i..control de tot l`envelat
Ambdós articles surt la crítica els balls moderns, potser entronca una mica en la mateixa línea del de finals de segle. Es la por al que es nou o desconegut tan típic dels pobles petits o rurals.
Destacar el final del article del 49 quan diu que un poble sense Envelat no fa Festa Major, realment fins pràcticament fins ben entrat els anys vuitanta l’envelat seguirà sent un punt de referència.
Vint i nou Anys després......Any 1979
En el primer “Boletín informativo” de Agosto de 1979, ja s’han produït les primeres eleccions democràtiques i el nou Ajuntament ,publica precisament el primer “Boletín”coincidint amb la Festa Major....
Es la primera Festa Major democràtica i per axó hem volgut que sigui una Festa Major diferent. Hem volgut recuperar petites coses de la Festa Major de sempre , el Concert, la Zarzuela i donar uns criteris nous de organització que fessin possible la participació de totes les entitats culturals, esportives,partits polítics i AA.VV que ho desitgessin.
Al pensar en la Festa Major 1979, hem volgut tenir present la realitat cultural de Ripollet, convivim varies co-lectivitats culturals diferenciades que cal agermanar, i per axó hem fet l’esforç a l’hora de programar la Festa Major perquè els actes fossin per a TOT EL POBLE DE RIPOLLET
Volem que la Festa Major no representi cap despesa per a l’ajuntament i sabem la dificultat que axó comporta. Hem volgut deixar lliure el Pavelló a les Entitats esportives, i fet l’envelat amb un cost de 1.200000 pts i un pressupost global de 3.000.000.
.............Any 1979, comencem a fer una Festa Major diferent
Any 1980 , farem una gran Festa Major
La voluntat era present aquell any de 1979, amb un nou Ajuntament elegit democràticament, de fer quelcom millor i avui es al nostre abast poder valorar-lo trenta sis anys desprès.
Tot canvia i es transforma en el temps per l`acció de les persones i la Festa Major del 2015 de ben segur es quelcom força diferent, tu mateix lector pots treure les teves conclusions quan rellegint-te el programa d`enguany recordis aquest petit recorregut al llarg del temps sobre el ball i la dansa a la Festa Major del nostre poble i tot el que a les hores significava, en el bon sentit de que mirar endarrere no es cap mal exercici i ens obliga a pensar i conèixer d`on venent les coses, però mirar endavant es millor, molt més pràctic i ens permet treballar pel que interessa finalment el futur.
Bones vacances i bona Festa Major. Que ho passeu molt bé.
Ramón Martos i Calpena
Agost de 2015
