Les properes eleccions
a la Generalitat i les diferents opcions que s’hi plantegen porten a la
polarització de la societat catalana. En aquest sentit, em ve al cap un cert paral·lelisme amb l’arribada
al poder de la dinastia Trastàmara al reialme d´Aragó, a partir del compromís de Casp de 1410. En aquell període,
la justificació emprada per les forces conservadores del Principat català per
anar en contra de la nova dinastia va ser la tessitura castellans - catalans, tan
estimada per la historiografia conservadora catalana per amagar els problemes
socials de fons. Avui, de cara al proper 27S, i en la situació actual, l’eix
social torna a ser un element central per una gran part de la ciutadania del
nostre país.
El primer
enfrontament dels senyors feudals, representants de la l’oligarquia catalana i
gran part del braç eclesiàstic, es va produir entre el 1459 i el 1461 amb la
suspensió per part d’Alfons el Magnànim dels “mals usos”, un conjunt de
tradicions per les quals els senyors feudals catalans tenien sotmesos els
pagesos de Catalunya, dits de remença, pràcticament a l’esclavatge.
En aquell període
hi havia dos grups de pressió importants: La BIGA on s’agrupava el sector
feudal, defensor aferrissat dels seus drets, interessos i privilegis, que
identificava amb la tradició catalana, i La BUSCA el grup format per menestrals
i classes urbanes, que perseguia una reforma de la representació de les
institucions del Principat. Seran els remences (pagesos) i la BUSCA, els que
donaran suport al rei Joan II (que succeí al seu germà Alfons) quan la guerra
civil (1462-1472) esclati per un clar conflicte d´interessos econòmics i de
poder.
L’intent dels senyors
feudals, el febrer de 1462, de tornar aplicar els mals usos va provocar un
aixecament remença. Immediatament van formar un exèrcit per posar fi a la
revolta remença i aquesta va ésser la guspira que va encendre la guerra civil. A
partir d’aquí voldran eliminar per les
armes un rei i un moviment social que no era gens favorable ni als seus
privilegis ni a la “tradició catalana i les seves lleis”.
El cert és que la
pagesia catalana serà un baluard molt important i quasi decisiu per en Joan II
al llarg d’aquesta guerra que, finalment, guanyarà. Seran, doncs, els remences
els primers botiflers? Amb el regnat de Ferran II, fill d’en Joan II, es signarà
la Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1486 que significa la fi del sistema
feudal català contra els pagesos de la nostra terra. La derrota de la BIGA, va ésser la d’aquells que confonien el
país i les institucions amb els seus interessos personals i de grup.
Existeixen encara
avui uns mals usos del segle XXI que tenen sotmesos a una gran part de la
població catalana? Són aquest mals usos aprovats pels representants dels
estaments més poderosos de Catalunya conjuntament amb els poderosos que avui governen
l`Estat Espanyol? Veiem-ne alguns exemples de mals usos d`avui:
Mal us nº 1-
La assistència sanitària es privatitza, s`impulsen les mútues privades i la
gent amb dificultats econòmiques engreixa les llistes d’espera de la Seguretat
Social que, dia rere dia, ofereix menys i pitjors serveis.
Mal us nº2-
L`educació es va convertint en quelcom privat i car. Les beques disminueixen i
al sistema públic educatiu se li retallen serveis i ajuts.
Mal us nº3-
Els salaris no donen per viure dignament. Es crea una competència a la baixa
entre els assalariats. Els contractes són de curt termini i els acomiadaments constants
i barats.
Mal us nº4- Es
promouen els plans de pensions privats i es congelen o retallen les pensions de
les persones treballadores.
Mal us nº5-
La distància entre les capacitats econòmiques dels rics envers les dels pobres
s`incrementa cada dia: els rics tenen més i la majoria de la població menys. Augmenta
el nombre de persones pobres.
Mal us nº6-
Es desnona la gent dels habitatges i se la deixa a les mans de la caritat mentre
els bancs i les multinacionals mantenen o incrementen els seus guanys. Els
habitatges dels bancs nacionalitzats es retornen al mercat privat per fer
negoci.
Mal us nº7-
Si els bancs tenen problemes de liquiditat per la seva mala gestió dels
recursos i la seva corrupció, els seus amics i representants de l`administració
els hi donen líquid a càrrec de tota la població traspassant el deute dels
bancs a la ciutadania.
La població modesta
és avui hereva del llegat remença. És el moment que la població catalana
sotmesa per aquests mals usos, com a remences moderns, s`uneixi enfront d’aquelles
opcions que, amagades sota la pàtria i la bandera, són permissives amb aquest
estat de coses i de forma lenta les van introduint. Es pot guanyar democràticament,
els remences del segle XXI poden fer fora la BIGA actual i construir una
Catalunya més social, més progressista i representativa de la majoria de la
seva ciutadania. El 27 de Setembre és una data clau per plantar cara junts. Els
que ens sentim remences, podem capgirar el país cap a una majoria catalana
social i de progrés. Es l`hora de triar.
