domingo, 23 de enero de 2011

Una festa entranyable, una lliçó pedagògica.

Un any més a Ripollet hem celebrat la Festa dels Tres Tombs. Aquesta festa centenària s`ha convertit en una de les més importants de la vila i del Vallès ja que amb orgull podem considerar que, gràcies a l’esforç de la comissió que la impulsa, a la vila tenim un Tres Tombs de “Primera Divisió”.

Durant segles als pobles agrícoles, com era Ripollet, la Festivitat de Sant Antoni havia estat la més important de l’hivern en una societat on l’economia, les relacions socials, en definitiva, la vida girava al voltant de l’agricultura. Se celebrava en un moment que propicia el pas de l’hivern (mort) a la primavera (vida): “Dels sants de gener Sant Antoni és el primer”.

Amb l`advocació d’aquest sant, l’església va aconseguir concentrar les antigues advocacions precristianes que el poble feia servir per tal de demanar protecció per als animals útils per a les feines del camp. Entre aquestes es recollien algunes celebracions de l’època romana com ara les Consualia dedicades al deu Consus protector de les collites. En el decurs d’aquestes festes els animals de camp deixaven de treballar i eren coronats amb flors.

Amb aquesta intenció, doncs, Sant Antoni era el protector dels ramats i els animals de camp garantint la fertilitat i el guariment del bestiar, mentre com a patró de pagesos i traginers reforçava la seva importància dins el món agrícola.

Els traginers, van jugar un paper molt important dins la societat pre-industrial del nostre país, tant pel que fa al transport de mercaderies com per l’intercanvi de notícies d’un lloc a l’altre del país. Anaven vestits amb una brusa negra, llarga fins els genolls, un mocador lligat al coll, una gorra i espardenyes de set vetes. Duien, a més, una vara per menar els animals.

El transport el feien amb animals a bast, es a dir, amb animals de càrrega, normalment el matxo, un híbrid d’euga i ruc. Sortien amb llargues corrues d’animals, amb el guiatge al davant. El fet que aquestes llargues corrues passessin sempre pels mateixos llocs, fa que en alguns indrets es pugui veure encara les marques de l’erosió que van exercir sobre el terreny.

Al nostre poble els traginers compten des del 2009 amb himne propi amb lletra de Miquel Bayó i Font: “...és la pagesia, flor i fruit d’aquest dia, traginers de Ripollet són l’orgull del nostre poble”.

En ple segle XXI, seria molt difícil per alguns i, sobretot, pels més petits imaginar com a la nostra vila es vivia a pagès si no fos gràcies a l’esforç, l’acurada escenificació i la tasca pedagògica que la Comissió de la Festa dels Tres Tombs fa possible any rere any i que ens permet no oblidar les nostres arrels mentre anem avançant cap el futur.

Dites de traginers
La rècula del traginer, un ase per davanter.
La seva arriada, a cada traginer agrada.
Lastre vol el mariner i bona mula el traginer.
A ase ruc, traginer foll.