Y nos dieron las diez y las
once, las doce y la una, y las dos y las tres... com cantaria Sabina tot esperant
l’albada...i a punt d’arribar les quatre (després de tres anys de govern
municipal a Ripollet) “el més calent és a l’aigüera” ja que moltes de les promeses
electorals continuen en fase de promesa i d’altres es van implementant a
batzegades inconnexes.
Parlem
d’algunes promeses no implementades. Una de les propostes electorals de la
formació que governa el municipi, que ni tan sols és a l’aigüera, va ser la de
tancar l’Ecoparc. La proposta estrella de la campanya que Decidim feia servir
contra la resta de formacions, i molt especialment contra el PSC i ICV, ha
quedat aparcada per temps indefinit. Quan la van incloure al seu programa molts
candidats sabien per avançat que aquesta promesa, més enllà d’algunes reformes
o millores tècniques, era del tot inviable. Tot i així la van fer servir com a
punta de llança del seu programari. Després de tres anys la instal·lació continua
al mateix lloc en ple rendiment, deixant passar el temps,... potser perquè ja
no fa pudor? (la primavera ha venido y
nadie sabe como ha sido) i Decidim, després de tres anys de govern ja no
parla del seu tancament. Fora bo preguntar als representants d’aquesta formació
quan pensen dur a terme el tancament, o és que ara ja no toca? Tindrien la raó els dolents del PSC i ICV quan
deien que tancar l’Ecoparc, per múltiples raons, no era viable?. Benvinguts a
la realitat. Com diria Baltasar Gracián en l’Art de la Prudència “Una cosa es
la substància i una altra la circumstància”. La demagògia no coneix fronteres,
esperem que l’experiència serveixi d’aprenentatge.
Quant
a les actuacions inconnexes en tenim unes quantes. Trobarem bons exemples derivats
de la manca d’un Pla de Mobilitat. Actuacions que es desenvolupen atenent un criteri
genèric que podríem anomenar la “política boletaire” (molt estesa al nostre
país on ens encanta anar a buscar bolets). Així, en aquest darrer àmbit, s’han
realitzat algunes actuacions a la Rambla Sant Esteve per facilitar el gir de
l’autobús (no cal ser anticapitalista per pintar 8 metres de groc), al carrer
Sant Jaume, davant l’Escola El Martinet, amb un canvi en el sentit de la
circulació de certa importància, i altres intervencions que no contemplen els
efectes d’aquestes actuacions en el conjunt global del municipi, carència que
jo anomeno “política boletaire” o de “visió parcial” d’una zona o àrea urbana que és per concepte
interdependent de la resta del municipi..
Les
propostes i actuacions sobre canvis a la xarxa urbana, i tot el que això representa,
han de considerar els efectes i la problemàtica que poden tenir sobre el conjunt
urbà atenent al principi de la teoria del caos de que “tot es relaciona amb tot”
i planteja que qualsevol canvi, de certa importància, ha d’anar en consonància
amb la totalitat del conjunt del que forma part. Quan les decisions de canvis es
prenen a cada barri, de forma parcial i enfocades només a les necessitats
pròpies, sense tenir en compte la connexió d’aquest amb la resta de barris del
municipi, es trenca la visió global de la xarxa urbana de Ripollet.
Demanar
als veïns d’un barri l’opinió es molt lloable i s’ha de fer, però hem
d’entendre que no sempre tenen la informació, els coneixements o la visió de
conjunt per decidir allò que és el
millor per al conjunt de la població. Cal definir quin és el Pla Global de
Mobilitat del municipi i fer una campanya d’informació i sensibilització per
evitar propostes de caràcter parcial o de “que hi ha d’allò meu” decidides en
unes assemblees molt minoritàries i que impulsades des d’un barri puguin
afectar negativament a la mobilitat de les més de 38.000 persones que viuen a
Ripollet.
Cal
anar, doncs, cap a un Pla Global de Mobilitat que d’una banda consideri i faci
visible quin Ripollet es vol des d’un punt de vista de mobilitat i de l’altra faci
possible que cada actuació posterior respongui a allò previst en aquest pla. Partir
del tot per arribar a les diferents parts, malgrat les resistències inicials
que es puguin produir. Els canvis culturals i d’hàbits són els més difícils
d’assumir per una part important de la població, com ara els canvis soferts en
el sentit de la circulació al carrer Sant Jaume o els que podrien donar-se en
una primera etapa si, d’una vegada, es portés a la pràctica el disseny de carrils
bici urbans o l’increment de zones d’ús exclusiu de vianants.
Amb
l’arribada de les properes eleccions previstes per l’any vinent (arriben les
quatre d’en Sabina), es faran algunes actuacions a corre cuita? Actuarà Decidim
com un partit o organització clàssica que tan han criticat davant la proximitat
d’eleccions?.
Ripollet
és un tot interrelacionat i la política
de “bolets” aplicada a la xarxa urbana, ara un aquí ara un allà, que aplica l’Ajuntament,
és i serà una font de problemes, malversació de recursos i de temps amb un
resultat que poc tindrà a veure amb un Ripollet millor, més integral, més amable
i ecològic pel conjunt de la ciutadania. Primer s’ha de considerar el bosc i
després els arbres. Primer és el tot i després la part, per què tot és
relaciona amb tot.
Tant
de bo estigui absolutament equivocat.
Ramon Martos Calpena
