El messianisme laic, té l'imaginari d'arribar a una Terra Promesa, un món pràcticament perfecte molt similar al que en el passat esperaven i encara esperen alguns sectors religiosos. Aquesta posició laica de característiques messiàniques, similars a les religioses, presenta certes semblances amb la percepció del món d'algunes organitzacions polítiques que aboquen els seus seguidors a un cert grau de sobrecàrrega ideològica o dogmes de fe i que, com a conseqüència més immediata, porten a un grau de sectarisme que fa que aquests considerin, pràcticament, com enemics i traïdors a aquelles persones que no pensen, opinen o combreguen amb la seva ideologia generant, en major o menor grau, tensió o enfrontament dins el cos social.
"Aquells que et fan creure en absurds,
et poden fer cometre atrocitats"
Voltaire (París, 1694 – 1778).
Escriptor, historiador, filòsof i advocat
En tenim a l'abast exemples propers simples en els quals baso aquests comentaris: propostes de gran càrrega ideològica que, encara de caràcter menor, mostren en petit el que dic. Per exemple arran d'un informe encarregat per l'anterior ajuntament de Sabadell, quan va entrar a ser governat per la CUP, envers el nomenclàtor de Sabadell amb l'objectiu de depurar qualsevol element relacionat amb la Memòria Històrica. En aquest estudi, que finalment no va veure la llum i que va aixecar una polseguera de protestes apareixien, entre d'altres, propostes com la supressió del nom del poeta Antonio Machado del carrer que porta el seu nom per considerar-lo contrari als interessos de Catalunya (???). Hem viscut, també, propostes de treure el nom de Cristòfor Colom dels carrers del nostre país per considerar-lo culpable de genocidi de la població indígena americana. Podríem seguir amb altres iniciatives simplistes que no tenen en consideració ni el context històric en què es van produir ni la mentalitat pròpia de l'època en què se situen els personatges i fets.
En coherència amb aquesta mena de propostes, que aquestes formacions impulsen d'acord amb la seva càrrega ideològica que els aboca al puritanisme polític, considero que haurien de fer una revisió global dels personatges i fets històrics i posar la mirada al nostre país. Tindria lògica, doncs, proposar també la supressió del nomenclàtor dels carrers d'aquells altres que fan referència a personatges que, essent catalans, han jugat històricament un paper imperialista o traïdor a Catalunya. En aquest sentit, com a puritans o guàrdies de l'ortodòxia anticapitalista, antiimperialista i anti-unió europea, més tots els "anti...anti" que em deixo, no haurien de discriminar entre els d'origen castellà o català, a risc de caure en certa xenofòbia i, per tant, amb independència del lloc d'origen, tothom hauria de passar pel mateix sedàs que és allò que, coherentment, s'espera dels guardians de l'ortodòxia.
En aquesta línia els hi proposo començar amb dos exemples, dels molts que hi ha al nostre país Catalunya, als que s'hauria d'aplicar aquesta regla d'or de puresa política i social: un de mercenaris rapinyaires i un altre de traïdors a Catalunya:
Comencem amb els mercenaris rapinyaires:
Els Almogàvers i el seu cap, el mercenari Roger de Flor. Aquesta companyia catalana tan nostra, que a Grècia i la Mediterrània, varen fer totes les malifetes possibles es dedicava a vendre's al millor postor practicant la rapinya i l'assassinat sistemàtic de tot aquell que se'ls oposava. Si a Amèrica, en comptes de Colom, haguessin arribat els Almogàvers haurien repartit dolços de l'època als indígenes?. És per això que els "anti...anti" coherentment haurien de plantejar demanar la total supressió d'aquest nom ple d'ignomínia i vergonya per als catalans i de qualsevol referència a aquests mercenaris als carrers i places de Catalunya.
Continuem amb els traïdors:
He dubtat entre el "timbaler del Bruc", defensor el juny de 1808 de la monarquia borbònica espanyola (el cínic Ferran VII, el pitjor Borbó de l'història) contra els republicans francesos, o en Dalí. Finalment, n'he triat aquest últim. Haurien de demanar la supressió i tancament immediat del museu Dalí de Figueres i l'enderrocament o tancament de la seva casa a Cadaqués, així com la supressió del seu nom a qualsevol carrer del país. Quan va morir en el seu testament va deixar d'hereu l'Estat Espanyol!!!!, un traïdor total al seu país, Catalunya, que no mereix gens de respecte per part dels catalans... i així podríem seguir...
Quan d'ideologia es l'única guia i mentalitats com aquestes tenen capacitat de decisió sobre la societat poden succeir, coses com aquestes o molt més importants per la vida dels ciutadans atiades pels moderns Savoranoles*. El component de messianisme ideològic és dogmatisme, per no dir fanatisme en el seu sentit més estricte. No deixa de resultar curiós veure a molts grans defensors, als que m'hi uneixo, de la diversitat representada per la bandera de l'arc de Sant Martí (quina millor representativitat d'un món divers) defensant posicions de blanc o negre, d'ells o nosaltres, de bons i dolents, dels meus o dels altres... Per la meva part, segueixo estant compromès i encantat amb la diversitat i... els predicadors de mons perfectes cada dia em fan més por, és més quan ho escolto... surto corrent.
Ramon Martos
Doctor en Història Contemporània.
* Girolamo Savonarola (Ferrara 1452 - Florència 1498) fou un monjo dominic, predicador, organitzador de fogueres de vanitat on els florentins estaven convidats a anar a cremar les seves pertinences més luxoses, però també els llibres que considerava profans de Bocaccio i Petrarca. Predicà contra el luxe, la recerca del benefici, la depravació dels poderosos i de l'Església o la recerca de la glòria. Va perseguir ferotgement als homosexuals, les begudes alcohòliques, el joc, la roba indecent i els cosmètics va fer cremar obres mestres del Renaixement, llibres dels antics escriptors clàssics de la civilització romana i grega d'incalculable valor, per ser considerats immorals. Els seus propis partidaris van considerar excessiva la seva dictadura i el van derrocar el 1498
