El propòsit de
la meva existència és fer la vida més agradable a la gran majoria; no em
preocupa si per això s’ha de tornar menys agradable per la minoria acomodada
Joseph
Chamberlain
Aquest
dies, previs a les eleccions, la formació política Podemos ha decidit,
finalment, definir-se com una formació socialdemòcrata,
en la línia que vaig apuntar a la primera part d’aquest article, publicada a
finals d’abril. Ara Podemos ja no defensa el programa radical dels seus
orígens, que els podria allunyar d’un ampli sector de la societat necessari per
governar, d’aquí les paraules de Pablo Iglesias “estamos decididos a ocupar la
centralidad del tablero”. Anem, doncs, de rebaixes i per fer-ho Podemos recupera
el programa socialdemòcrata que el PSOE va abandonar (així li ha anat, i així li
anirà) i del programa inicial res de res. De nou Kautsky guanya a Lenin. Res de
nou: el temps, i la pràctica socialdemòcrata europea, li han donat la raó.
La renuncia a plantejar la sortida de la Unió Europea
(UE), que Podemos inicialment contemplava, és un altre aspecte d’aquest ajust sobre
el terreny de caire socialdemòcrata. Mai he entès com organitzacions que s’autoanomenen
d’esquerres, com ara la CUP o IU, vulguin abandonar la UE. És el mateix que predica
l’extrema dreta i tots els populismes creixents de països com Anglaterra, Àustria
o Dinamarca, encapçalats pels “Le Pen” de torn...Uns panxacontents, que
rebutgen rebre l’emigració que fuig de les guerres o la misèria i d’haver de
redistribuir la riquesa més enllà de les seves fronteres.
Ens
preguntem, doncs, perquè Podemos ja no contempla la sortida de la UE en el seu
programa. D’entrada poden pensar que significaria un xoc frontal amb molts votants
potencials i el conjunt europeu, una munició fantàstica per tota la dreta
anti-europea que vol dinamitar la UE. També hi cap la possibilitat que s’hagi
adonat que el projecte europeu és, potencialment, un gran projecte de cooperació
entre els pobles que comparteixin un mateix espai. En aquest context cal
preguntar-nos si realment Podemos ha fet un gir cap a l’Europa unida o,
simplement, es tracta d’una estratègia electoral. El temps ens ho dirà.
Per l’esquerra ha de ser un orgull treballar per la unió dels pobles i la cooperació i , en aquest sentit, el marc de la UE resulta idoni per treballar-hi en aquesta línia. No ser capaços d’aconseguir una majoria en vots al Parlament d’Europa no ha d’esdevenir un motiu per dinamitar aquest gran projecte.
Una bona
política de la socialdemocràcia s’ha de recolzar en el treball ferm i decidit per
aconseguir uns valors comuns a la UE, valors que hem trobat a faltar davant el
vergonyós tractament donat als refugiats: Els
socialdemòcrates han de tornar a aprendre a pensar més enllà de les seves fronteres:
hi ha alguna cosa profundament incoherent en una política radical que descansa
en aspiracions d’ igualtat i justícia social i que és sorda a desafiaments
ètics més amplis i als ideals més humanitaris (Toni Judt- Alguna cosa no va bé).
La
socialdemocràcia no és un projecte esgotat i fins i tot a EE.UU. on fins fa poc
qualsevol candidat que parlés en aquest termes era rebutjat com quelcom estrany
als valors americans, el candidat pel partit demòcrata Sanders, que s’ha
declarat obertament socialdemòcrata, ha obtingut tan gran suport que ha estat a
punt de batre a la mateixa Hilary Clinton.
Tota
elecció té les seves conseqüències. En ocasions, les conjuntures d’avui
esdevenen les tombes del demà. Ningú es propietari de la veritat i amb aquesta
reflexió tinc la modesta pretensió de fer una petita aportació al pensament i
al debat crític. En aquest moment Podemos ha de fer front a conjuntures de les
quals no se’n sortirà sense ferides. Esperem no que siguin tant importants com per
no continuar treballant per una societat i un món millor.
El
renegat Kautsky tenia raó. Benvinguts a la socialdemocràcia.
Dedicat a la
diputada laborista anglesa Jo Cox assassinada per defensar una Europa unida i
un món més just.
Ramon Martos i Calpena
Historiador
