Després d’una llarga malaltia, ens va deixar n’ Ernest Boquet científic de reconeguda fama internacional per la seva contribució al món de la microbiologia i la parasitologia. L’Ernest era soci d’honor del Club de Bàsquet Ripollet (CBR) i el passat octubre havia estat nomenat fill predilecte de la vila. La seva valentia i la dignitat amb que va enfrontar la seva malaltia, que d’altra banda no l’impedí continuar estar actiu fins el final, en són també un reflex de la seva gran personalitat.
Arrel de l’aparició del llibre Club Bàsquet Ripollet. Evolució històrica. Dades i imatges. 1931-2006 que va escriure conjuntament amb en Modest Serra, un bon amic seu i un altre home del món del bàsquet de Ripollet, vaig rebre la trucada d’agraïment de l’Ernest per l’article que vaig publicar en aquesta mateixa revista en referència a l`edició d`aquest llibre. Aquest primer contacte va marcar l`inici d`una relació epistolar i telefònica que em va permetre conèixer una altra dimensió d`un Ernest diferent de la imatge més pública, coneguda i reconeguda que aquest dies han publicat els diferents mitjans locals.
La diferencia d`edat i les diferents activitats no es havien donat l`oportunitat de coincidir d’una manera directa. Aquest primer acostament va obrir entre ambdós una porta que, tot i no haver tingut l’ocasió de trobar-nos personalment, ens ha permès al llarg d’aquests anys compartir a través de l’e-mail i del telèfon, fotografies, documents, idees i comentaris al voltant del nostre poble i de la societat.
La reedició del llibre de Ripollet. Cent anys d’Història gràfica. 1870-1970 em va oferir de nou l’ocasió de rebre el seu ajut amb l’aportació de documents i noves fotografies que va culminar amb la seva felicitació personal un cop publicat “per la valentia dels teus comentaris”. Un orgull per mi rebre aquest acompliment de part d’un home amb la solvència, coneixement i educació de l’Ernest.
En aquest període, al llarg del qual l`Ernest va veure força limitada la seva activitat de recerca i treball científic, va orientar part de la seva capacitat de treball cap a la recerca de documentació que li permetés recuperar la història familiar amb la finalitat de restituir-la al seu lloc a Ripollet, tot reivindicant la labor culta, il•lustrada i humanista del conjunt familiar i, en concret, del que va el seu tiet-avi Ernest Sales i Vidal.
Res important no ho és per casualitat i és que l’Ernest portava el nom del seu tiet-avi que va afillar a la seva mare, la Sra. Reyes Jiménez, i va estudiar farmàcia continuant l’herència familiar del Sr. Ernest que exercí de farmacèutic a Ripollet en temps difícils. La seva família econòmicament ben situada, catòlica i amb una cultura per sobre de la mitjana va estar denunciada, perseguida i humiliada per les autoritats franquistes pel seu compromís amb la legalitat republicana i va haver de patir la requisa de la farmàcia. Per aquesta mateixa raó la seva esposa, Júlia Bigas, va ser detinguda i condemnada a exiliar-se del poble, fets i situacions que ella mateixa reflectí en algunes de les poesies que va escriure tot fent referència a aquelles tristes circumstàncies.
D’aquesta persecució cal destacar el paper protagonista del secretari de l’ajuntament franquista, Luis Badia, amb la conxorxa d’aquells que manaven en aquell moment a l`Ajuntament i que en la denúncia de la causa general arriben a acusar-lo de ser l’ideòleg i el màxim responsable del Front Popular de Ripollet.
Arrel de la seva malaltia, l’Ernest havia començat aquesta tasca de recuperació de la història familiar ja que potser de petit (a casa no es parlava mai d`això) i després ja treballant amb la passió i entrega que tenia per la seva professió, potser no havia disposat de temps per reflexionar i donar valor a fets que recordava, com la presència de la policia en l’enterrament del Sr. Ernest, la prohibició de que el seu fèretre fos portat pels ciutadans que l`apreciaven o la troballa d’un document on el capellà de la vila mossèn Francesc Montoliu li comunicà al Sr. Sales Vidal, ja retornat de l`exili, que passarien les Caramelles a cantar i de cap manera era aconsellable que es deixés veure.
Avui, després del teu traspàs, no podia ser poruc a l’hora de fer públiques algunes de les coses que havíem compartit. La teva vessant esportiva i, sobretot científica, seria i és reconeguda per tothom però personalment crec el millor homenatge que et podia fer és oferir al conjunt dels ciutadans una part d’aquesta altra dimensió de l’Ernest que vaig descobrir arrel de les darreres converses i intercanvis que vàrem mantenir.
Un dia Ernest em vas comentar una frase d’un article meu que acabava dient “la bondat és superior a la maldat” i em deies que t`havia cridat l`atenció, que et feia pensar. Ernest no tenies res a pensar, les persones com tu, treballadores, educades, esforçades, amants de la seva família, amic dels seus amics, humanistes, socials i preocupades per fer un món millor, des de qualsevol vessant professional o personal, sou els que feu veritat aquesta afirmació.
Si un dia tu mateix em vas felicitar pels meus valents comentaris, des d’aquestes ratlles també vull agrair-te les teves aportacions i posar de manifest una part dels teus també valents comentaris. És un honor haver tingut la possibilitat de compartir-ne troballes i vivències amb un gran fill de Ripollet.
Ramon Martos
Historiador
ramonmartos.blogspot.com
Arrel de l’aparició del llibre Club Bàsquet Ripollet. Evolució històrica. Dades i imatges. 1931-2006 que va escriure conjuntament amb en Modest Serra, un bon amic seu i un altre home del món del bàsquet de Ripollet, vaig rebre la trucada d’agraïment de l’Ernest per l’article que vaig publicar en aquesta mateixa revista en referència a l`edició d`aquest llibre. Aquest primer contacte va marcar l`inici d`una relació epistolar i telefònica que em va permetre conèixer una altra dimensió d`un Ernest diferent de la imatge més pública, coneguda i reconeguda que aquest dies han publicat els diferents mitjans locals.
La diferencia d`edat i les diferents activitats no es havien donat l`oportunitat de coincidir d’una manera directa. Aquest primer acostament va obrir entre ambdós una porta que, tot i no haver tingut l’ocasió de trobar-nos personalment, ens ha permès al llarg d’aquests anys compartir a través de l’e-mail i del telèfon, fotografies, documents, idees i comentaris al voltant del nostre poble i de la societat.
La reedició del llibre de Ripollet. Cent anys d’Història gràfica. 1870-1970 em va oferir de nou l’ocasió de rebre el seu ajut amb l’aportació de documents i noves fotografies que va culminar amb la seva felicitació personal un cop publicat “per la valentia dels teus comentaris”. Un orgull per mi rebre aquest acompliment de part d’un home amb la solvència, coneixement i educació de l’Ernest.
En aquest període, al llarg del qual l`Ernest va veure força limitada la seva activitat de recerca i treball científic, va orientar part de la seva capacitat de treball cap a la recerca de documentació que li permetés recuperar la història familiar amb la finalitat de restituir-la al seu lloc a Ripollet, tot reivindicant la labor culta, il•lustrada i humanista del conjunt familiar i, en concret, del que va el seu tiet-avi Ernest Sales i Vidal.
Res important no ho és per casualitat i és que l’Ernest portava el nom del seu tiet-avi que va afillar a la seva mare, la Sra. Reyes Jiménez, i va estudiar farmàcia continuant l’herència familiar del Sr. Ernest que exercí de farmacèutic a Ripollet en temps difícils. La seva família econòmicament ben situada, catòlica i amb una cultura per sobre de la mitjana va estar denunciada, perseguida i humiliada per les autoritats franquistes pel seu compromís amb la legalitat republicana i va haver de patir la requisa de la farmàcia. Per aquesta mateixa raó la seva esposa, Júlia Bigas, va ser detinguda i condemnada a exiliar-se del poble, fets i situacions que ella mateixa reflectí en algunes de les poesies que va escriure tot fent referència a aquelles tristes circumstàncies.
D’aquesta persecució cal destacar el paper protagonista del secretari de l’ajuntament franquista, Luis Badia, amb la conxorxa d’aquells que manaven en aquell moment a l`Ajuntament i que en la denúncia de la causa general arriben a acusar-lo de ser l’ideòleg i el màxim responsable del Front Popular de Ripollet.
Arrel de la seva malaltia, l’Ernest havia començat aquesta tasca de recuperació de la història familiar ja que potser de petit (a casa no es parlava mai d`això) i després ja treballant amb la passió i entrega que tenia per la seva professió, potser no havia disposat de temps per reflexionar i donar valor a fets que recordava, com la presència de la policia en l’enterrament del Sr. Ernest, la prohibició de que el seu fèretre fos portat pels ciutadans que l`apreciaven o la troballa d’un document on el capellà de la vila mossèn Francesc Montoliu li comunicà al Sr. Sales Vidal, ja retornat de l`exili, que passarien les Caramelles a cantar i de cap manera era aconsellable que es deixés veure.
Avui, després del teu traspàs, no podia ser poruc a l’hora de fer públiques algunes de les coses que havíem compartit. La teva vessant esportiva i, sobretot científica, seria i és reconeguda per tothom però personalment crec el millor homenatge que et podia fer és oferir al conjunt dels ciutadans una part d’aquesta altra dimensió de l’Ernest que vaig descobrir arrel de les darreres converses i intercanvis que vàrem mantenir.
Un dia Ernest em vas comentar una frase d’un article meu que acabava dient “la bondat és superior a la maldat” i em deies que t`havia cridat l`atenció, que et feia pensar. Ernest no tenies res a pensar, les persones com tu, treballadores, educades, esforçades, amants de la seva família, amic dels seus amics, humanistes, socials i preocupades per fer un món millor, des de qualsevol vessant professional o personal, sou els que feu veritat aquesta afirmació.
Si un dia tu mateix em vas felicitar pels meus valents comentaris, des d’aquestes ratlles també vull agrair-te les teves aportacions i posar de manifest una part dels teus també valents comentaris. És un honor haver tingut la possibilitat de compartir-ne troballes i vivències amb un gran fill de Ripollet.
Ramon Martos
Historiador
ramonmartos.blogspot.com
