Allò que realment importa
"Els
avis són la saviesa de la família, són la saviesa d’un poble. I un poble que no
escolta als avis és un poble mort". (Trobada
Mundial de las Famílies, Roma, 27/10/2013). Papa Francisco
Ripollet compta amb un petit Centre de Dia que dóna
servei a un reduït nombre de persones en un local poc adient per les seves
instal·lacions i per l’espai que ocupa. En aquest centre limitat, sense pati ni
jardí, unes persones dependents del nostre municipi hi acudeixen cada dia per
ser ateses. El Centre de Dia Can Vargas és un centre de titularitat pública,
pertanyent al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de
Catalunya i actualment gestionat per Suara Cooperativa.
La llista d’espera per accedir-hi és llarga per la
poca capacitat del centre per atendre les necessitats reals de la població. Per
les famílies i per a les persones dependents que tenen la sort de poder ser
ateses els hi representa un benefici. Les primeres poden conciliar la seva
pròpia vida personal i laboral amb la tranquil·litat que els seus familiars
dependents són ben atesos, mentre que les persones que hi accedeixen a aquest
centre hi troben un lloc per conviure i relacionar-se, sense perdre el vincle
amb la seva llar i el seu entorn.
Al Centre de Dia de Ripollet, l’únic lloc on
actualment s’atenen les persones dependents, les deficiències en
infraestructures són àmpliament minimitzades per un equip de professionals que
cada mati reben amb un somriure, un petó o una abraçada a cadascuna de les
persones que atenen. En començar el dia, animen les persones que encara poden a
fer un primer exercici de caminar al llarg d’un passadís que empalma amb la
sala gran durant una bona estona. Veure-ho és un moment emocionant que provoca
un somriure pel fet de fer possible aquesta activitat en un espai tan poc
adient. A continuació es desenvolupen activitats planificades de caire físic,
cognitiu o social com jocs de taula, pintura, tallers de memòria o celebració
de festes populars com, per exemple, al Nadal recreant un pessebre vivent. Al
Centre de Dia es fan moltes, moltíssimes activitats planificades que superen amb
escreix les deficiències estructurals del centre.
Les persones que impulsen aquestes activitats i tenen
cura de la nostra gent gran li posen amor i passió, condicions necessàries per
tal que una tasca com la que desenvolupen en un lloc tan poc adequat tingui uns
grans resultats.
Certament les parets, els espais amples, les zones
d’esbarjo, no abracen ningú, no riuen ni ploren, no et poden mirar als ulls,...
però són uns recursos necessaris per poder desenvolupar bé, i amb un rendiment
equivalent als esforços realitzats, una tasca tan important com és cuidar i
motivar les persones amb dependència.
Quina gran tasca moltes vegades poc reconeguda en tots
els sentits: econòmics i socials. Des d’aquestes línies vull agrair a tot
l’equip del Centre de Dia la gran dedicació i afecte vers els nostres ciutadans
dependents. És un orgull per la ciutadania de Ripollet tenir-vos entre
nosaltres i un motiu més per seguir reivindicant i lluitant (indignar-se no és
suficient) perquè les necessitats de serveis socials estiguin cobertes per al
conjunt de la població. Gràcies a tots els membres del Centre de dia per treure
petroli d’una infraestructura tan minsa. El vostre afecte, estimació i actitud
ho fan possible cada dia. Sou realment admirables.
Llastimosament el conjunt de persones dependents del nostre
poble no estan entre les prioritats a considerar per part de l’administració de
la Generalitat, no només pel mini Centre de Dia del que disposem sinó pel fet
de no tenir una residència pública per la gent gran. La seva construcció
reivindicada, de forma reiterada, per una comissió de valents jubilats que amb
empeny, ganes i força volen que aquest projecte sigui una realitat sembla, a hores, d’ara molt llunyana.
Algunes persones creuen que aquest és un problema
només de la gent gran. Error. És una problemàtica que afecta a tota la població
i ens correspon als ciutadans de Ripollet aixecar-nos del sofà i sortir a
l’espai públic a donar suport i reivindicar on calgui aquesta peremptòria
necessitat de manca de serveis per als nostres dependents que l’administració ha
de recollir, impulsar i donar respostes concretes a aquesta problemàtica.
Perquè al final allò que realment importa són les
persones.
"Els
avis no són extraterrestres. Els avis som nosaltres: dins de poc, dins de molt,
inevitablement, encara que no hi pensem. Y, si no aprenem a tractar bé als
avis, així ens tractaran a nosaltres". (Catequesi
audiència general, Ciutat del Vaticà, 04/03/2015). Papa Francisco
