La memòria de l'oblit: Amb motiu del centenari de l`escola pública Anselm Clavé

Cent anys de la vida d`una escola publica, inicialment posada en marxa gràcies al bon fer de persones amb possibilitats econòmiques de l`època com van ser les Sres. María Torras i Encarnación Buxó, és un gran fet i de ben segur són moltes les persones que mantenim viu el record d`aquesta escola, que ha evolucionat paral•lelament a l`historia del poble, i que ens permet fer un petit recorregut per cent anys d`historia de la vila. Cent anys de vivències, ja que l`escola, i en aquest cas única escola pública fins la dècada dels 70, sempre és un reflex de la societat del moment.

Paga la pena visitar l`exposició que amb motiu d’aquest centenari es presenta al Centre cultural feta, de ben segur, amb molts esforços. Les fotografies i materials allà exposats ens conviden a un petit passeig històric. El mateix nom del col•legi, des de l`inici i els seus posteriors canvis, ja ens diu que quelcom esta canviant a la societat. L`evolució dels materials fets servir fins arribar els PC,s o Tablets d`avui són una petita mostra de l’evolució dels materials escolars. Veure les fotografies dels anys 20-30 amb aquell reguitzell d`alumnes amb el professor Sr. Bonilla ens aporten una visió antropològica de la situació de modèstia que aleshores vivia la població de Ripollet. Les fotografies i materials de les diferents èpoques ens conviden a la reflexió i a reconèixer els canvis polítics i socials.

En el marc d`aquets centenari, i al fil de la memòria històrica, vull retre un homenatge a dos mestres dels anys 30 de l’escola Anselm Clavé. Són uns anys, amb la República, d`un fort impuls a l`Escola Catalana Moderna i podem veure com ja el català és troncal i com es comença a introduir una pedagogia més participativa per a l’alumnat. Van ser uns anys de gran avenç pedagògic i encara avui algunes persones grans recorden l`oportunitat de poder formar-se en la seva llengua. Aquesta escola amb la victòria del exèrcit feixista l`any 1939 serà totalment prohibida i perseguida.

Aquest dos mestres, compromesos amb aquesta escola catalana, laica i de qualitat, tal com es pot comprovar amb el material exposat dels temps republicans, al finalitzar la guerra civil varen sofrir la depuració feta pel Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios. El 9 de març de 1939 es celebrà una vista judicial contra la mestra de l’Anselm Clavé Sra. Samara Vicente Garcia de 19 anys que seria jutjada i condemnada pel Jutjat Militar de Sabadell el 15 de Maig de 1942 per “auxilio a la rebelión”. També seria depurat el mestre Josep Pallerola Roca, aquest denunciat per algun veí de la vila, que entrarà a la presó Model de Barcelona el 15 de Novembre de 1939, condemnat a sis anys. Sortirà el 14 de Setembre de 1941 quan obtindrà la llibertat condicional i serà desterrat a Valencia on intentarà tornar a fer de mestre però el Sindicato Nacional l`informa que no hi ha places.

Vagi per a ells aquest especial record com a reconeixement al seu compromís amb la causa de la llibertat. Ambdós formen també part com tots els altres mestres de la història d’aquests cent anys però, en aquest cas, d`una forma especial per la repressió brutal a la que van ser sotmesos pel seu compromís amb la legalitat republicana.

Aquí continua avui l`escola Anselm Clavé. Un bon grapat de mestres, bons professionals i amb un grau de servei molt important, molts d`ells amb les condicions quasi penoses per exercir la seva labor, ens tornen a posar sobre la taula la necessitat de seguir defensant i millorant les nostres escoles públiques, laiques, catalanes i de qualitat al servei de tots els ciutadans. Un model d’escola per al que la Sra. Samara i el Sr. Josep Pallarol, en el seu moment, van haver de pagar molt car i en aquets centenari no tenia per menys que dedicar-los-hi un record i un agraïment tot comprovant que l`escola per la que ells van lluitar és avui, amb tots els seus problemes, una realitat.

 Feliç Centenari!