L’esperpent, o la doble vara de
mesurar
Esperpent:
1.
Fet grotesc o desencertat
2.
Gènere literari caracteritzat per la presentació d’una realitat deformada i
grotesca i la degradació de valors consagrats a una situació ridícula.
En
el meu últim article, “El dia de la marmota”, deia que la gran aportació de “Junts
pel Sí” era haver sumat a l’independentisme un gran nombre de persones
procedents del centre dreta català, representat per CDC. Em mantinc en aquesta
afirmació: els líders d’aquesta opció han passat del famós “peix al cove”
representat pel màxim exponent de “l’omertà” catalana, Sr. Pujol, al “ser president
a qualsevol preu” del seu lloctinent, Artur Mas.
En
aquest afany de poder hem pogut viure situacions realment esperpèntiques. La
primera que em ve al cap és el cas Banca Catalana amb la famosa concentració al
balcó de la Generalitat al crit “d’això és una dona” (referit a Marta
Ferrusola) i la frase de l’incontestable dient que ara qui ensenyaria i parlaria d’ètica seria ell i tothom aplaudint-lo a
rabiar. Renoi, quina ètica!, quina presa de pèl col·lectiva! com hem pogut
comprovar aquests últims mesos en els que la família Pujol ha comparegut al
Parlament per donar explicacions de la seva fortuna. Tots els grups, han
considerat reprovable l’actuació de la família, a excepció de CDC. Què en pensarien
els integrants d’aquesta formació si els protagonistes fossin els seus rivals
polítics? l’Espanya corrupta, potser?
Una
altra situació esperpèntica la trobem en el finançament il·legal dels partits. Que
el Sr. Rajoy li digués a en Bàrcenas “Luis, sé fuerte” mentre mantenia públicament
que la llista dels que cobraven sobres “extra”era falsa, com si fóssim tontets,
va ser un veritable escàndol. Que el molt honorable president, Artur Mas,
mantingui públicament no saber res del 3% i que tot s’ha fet legalment és el
mateix que va fer en Rajoy, però versió catalana. Ens tracta també de tontets?
Nosaltres Els altres
I
aquí va la tercera: Fernández Diaz, ministre d`Interior, es reuneix al seu
despatx amb Rodrigo Rato, ministre d’Economia entre 1996 y 2004, durant el govern
de José María Aznar, acusat d’evasió fiscal i blanqueig de capitals. Un
escàndol sense precedents en un país democràtic. El mateix que va fer Artur Mas
reunint-se d’amagatotis amb l’expresident Pujol, una persona acusada, com Rato,
d’evasió fiscal. En aquest context democràtic, no us sembla esperpèntic que els
mateixos que es van escandalitzar repeteixin
les mateixes conductes?
Tan
esperpèntic com que CDC, imputat per l’espoli del Palau de la Música, tingui quinze seus embargades pel cas Palau a
l’espera d’un judici que, sis anys després, encara no s’ha celebrat mentre
Millet, el cervell de l’operació i lladre confés, es passeja fumant un puro
sense que ningú gosi dir-li res.
I
una altra... Junts pel SI implora a un partit anticapitalista com la CUP, a les
antípodes ideològiques del gruix d’aquesta formació representat per CDC, que
nomeni president al que ha estat el màxim representant d’acords antipopulars
amb el PP, amb el qual va governar a la Generalitat durant la primera
legislatura d’Artur Mas, responsable de les retallades a l’educació i sanitat
catalana. Que siguin ara capaços de signar
el que calgui a nivell social per fer-lo altre cop president de la Generalitat,
no és esperpèntic? Signaran també la sortida d’Europa i de l’euro, com pregona
la CUP si li demanen? No he vist mai un partit d`esquerres que vulgui trencar la
unitat dels pobles d`Europa. En aquest hipotètic escenari no caldrà, però, plantejar
si amb la independència estarem o no a Europa: amb la CUP no hi serem.
I
ara ve la darrera: el PP, amb la seva actitud rígida i prepotent ha estat el
millor suport de Junts pel Sí en les passades eleccions catalanes. El mix de Junts
pel Sí, amb les aliances contra natura i sense una majoria en vots envers la independència,
és avui el millor suport i propaganda per les eleccions generals arreu
d`Espanya del PP. Tot plegat... esperpèntic.
Noooooooooooooooooo un altre dia el mateix ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Per
fer una Catalunya diferent no hem de tenir una doble vara per mesurar en funció
si ho fan uns o ho fan altres. Allò que està malament ho està a tot arreu, es
digui Espanya, es digui Catalunya, es digui...
El
20 de desembre hi ha en joc quelcom que és molt difícil de restituir com és la
fe dels pobles en la capacitat dels seus polítics per resoldre de forma
civilitzada i pactada una situació que avui s’esdevé esperpèntica...esperem un
resultat que sigui l`inici de la fi del dia de la marmota.
Ramon Martos
Historiador
http://ramonmartos.blogspot.com
