Vers
lliure II. Trencant la formació.
No hi
ha estètica més bonica que un soldat fora de línia,
allà és demostra que hi ha vida, llibertat, capacitat per ser un mateix.
Catalunya es troba actualment en una situació políticament
enfangada com a conseqüència de l’enfrontament intern en què ens ha col·locat d’una
banda la declaració de la via unilateral per la independència sense disposar
d’una majoria electoral que ho fes evident, ni cap suport de cap país de la UE
a part dels grups d’extrema dreta anti-europea, i per l’altra l’actitud neofranquista
amb què el PP judicialitza la problemàtica generada per dos milions de persones
que donen suport al procés independentista i que, els agradi o no, són una
realitat evident. Aquesta situació ens ha portat a un principi que ja es
descriu en física: Si un cos A exerceix una força
(acció) sobre un altre B, aquest al seu torn exerceix
sobre A un altra força (reacció) igual
en magnitud i direcció, però de
sentit contrari i aquí estem tots enfangats entre pàtries i banderes.
En el seu millor moment Convergència, encapçalada
pel clan Pujol i acòlits saquejadors del nostre i seu (mai millor dit) país Catalunya,
va arribar a tenir, aproximadament, un 1.350.000 vots. Si a aquests li sumen
els que tenia Esquerra Republicana i les forces independentistes d’esquerra la
xifra de votants s’aproparia als 2.000.000. Primera conclusió: El gruix de l’independentisme
no ha crescut en nombre de persones sinó per la transformació en independents
dels votants de la desapareguda Convergència que, víctima de la seva corrupció,
s’ha transformat en PDCAT.
Ciutadans, la dreta que vol substituir al PP a
Espanya, tot dient que no són de dretes ni d’esquerres, ha estat la formació
guanyadora en vots a Catalunya. Històricament els que això diuen sempre són de
dretes per no dir quelcom pitjor. Segona conclusió: a Catalunya el 21 de
Desembre ha guanyat la dreta lliberal, Ciutadans més Junts x Catalunya (en
aquesta ocasió PDCAT no s’atreví a posar el nom). Cal recordar que ambdues
formacions a Catalunya estan enfrontades pel tema nacional però a la UE estan
juntes en el grup Europeu lliberal ( igual pensament econòmic que és
l’important), és a dir són sòcies amb els partits europeus amb programes
econòmics neoliberals, els de les retallades. Avui els partits de la dreta
lliberal són majoria a Catalunya.
El 21 de Desembre, dins l’ independentisme, va
guanyar Junts x Catalunya, un nom que, a priori, no vol dir res. És com si el
PP, donada la seva corrupció, es presentés com Juntos x España, nom que tampoc
no diu res però diu molt. Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Alemanya...són
noms de país, normalment el nom més preuat per tot tipus d’ organitzacions
nacionalistes per fer-lo servir per les seves formacions polítiques, com si les
altres no formessin part d’opcions tan dignes, sinó més, per qualsevol d’aquest
països. Es la manera d’escamotejar el seu programa, sempre de dretes, i fer que
es voti banderes i pàtries, conceptes metafísics emocionals, que res tenen a veure
en la vida real i quotidiana de les persones com es pot comprovar dia a dia en
el nostre país.
I mentrestant...segueixen les cues
hospitalàries mentre creixen les mútues sanitàries, no hi ha especialistes
suficients, escoles sense recursos que si hi ha per les privades, salaris que
no donen per viure, manca de residències per les persones dependents sense recursos,
no hi ha mitjans per la investigació, les carreres universitàries les més cares
d’Espanya... però això a qui interessa... Ara el que importa és la bandera i la
pàtria, sigui quina sigui.
Quan veurem més d’un milió de persones a dir
prou a aquesta situació? Doncs no, aquesta és la tercera conclusió: sortiran altra
vegada un milió amb les banderes d’uns i altres i els problemes socials continuaran
enquistats perquè : Les banderes...A por ellos ooeeee..., El carrer és
nostre..., Un sol poble..., El poble decideix nosaltres obeïm... formen part
del populisme més dur i del simplisme polític magnificant diferències,
inventades o no, tal com passa quan el
pensament és únic i dogmàtic. Potser, per part de l’esquerra aniria bé donar
una mirada a Portugal i el que allà han fet per tenir un govern que ha aplicat
polítiques socials i econòmiques molt diferents de les preconitzades per les
dretes lliberals. Però mentre l’element central siguin les pàtries i les
banderes...tenim dreta al poder per temps tan Espanya com a Catalunya.
Recorda
sempre això Sepharad
Fes que
siguin segurs els ponts del diàleg
i mira
de comprendre i estimar
les raons
i les parles diverses dels teus fills
Salvador
Espriu (1913- 1985) – La pell de Brau, !960 (fragment)
Ramon Martos
Dr. en Història Contemporània-UAB
