TORNEN ELS REMENÇES?....ADÉU BIGA ADÉU......

Les properes eleccions a la Generalitat i les diferents opcions que s’hi plantegen porten a la polarització de la societat catalana. En aquest sentit,  em ve al cap un cert paral·lelisme amb l’arribada al poder de la dinastia Trastàmara al reialme d´Aragó, a partir del  compromís de Casp de 1410. En aquell període, la justificació emprada per les forces conservadores del Principat català per anar en contra de la nova dinastia va ser la tessitura castellans - catalans, tan estimada per la historiografia conservadora catalana per amagar els problemes socials de fons. Avui, de cara al proper 27S, i en la situació actual, l’eix social torna a ser un element central per una gran part de la ciutadania del nostre país.

El primer enfrontament dels senyors feudals, representants de la l’oligarquia catalana i gran part del braç eclesiàstic, es va produir entre el 1459 i el 1461 amb la suspensió per part d’Alfons el Magnànim dels “mals usos”, un conjunt de tradicions per les quals els senyors feudals catalans tenien sotmesos els pagesos de Catalunya, dits de remença, pràcticament a l’esclavatge.

En aquell període hi havia dos grups de pressió importants: La BIGA on s’agrupava el sector feudal, defensor aferrissat dels seus drets, interessos i privilegis, que identificava amb la tradició catalana, i La BUSCA el grup format per menestrals i classes urbanes, que perseguia una reforma de la representació de les institucions del Principat. Seran els remences (pagesos) i la BUSCA, els que donaran suport al rei Joan II (que succeí al seu germà Alfons) quan la guerra civil (1462-1472) esclati per un clar conflicte d´interessos econòmics i de poder.

L’intent dels senyors feudals, el febrer de 1462, de tornar aplicar els mals usos va provocar un aixecament remença. Immediatament van formar un exèrcit per posar fi a la revolta remença i aquesta va ésser la guspira que va encendre la guerra civil. A partir d’aquí  voldran eliminar per les armes un rei i un moviment social que no era gens favorable ni als seus privilegis ni a la “tradició catalana i les seves lleis”.

El cert és que la pagesia catalana serà un baluard molt important i quasi decisiu per en Joan II al llarg d’aquesta guerra que, finalment, guanyarà. Seran, doncs, els remences els primers botiflers? Amb el regnat de Ferran II, fill d’en Joan II, es signarà la Sentencia Arbitral de Guadalupe de 1486 que significa la fi del sistema feudal català contra els pagesos de la nostra terra. La derrota de la  BIGA, va ésser la d’aquells que confonien el país i les institucions amb els seus interessos personals i de grup.

Existeixen encara avui uns mals usos del segle XXI que tenen sotmesos a una gran part de la població catalana? Són aquest mals usos aprovats pels representants dels estaments més poderosos de Catalunya conjuntament amb els poderosos que avui governen l`Estat Espanyol? Veiem-ne alguns exemples de mals usos d`avui:

Mal us nº 1- La assistència sanitària es privatitza, s`impulsen les mútues privades i la gent amb dificultats econòmiques engreixa les llistes d’espera de la Seguretat Social que, dia rere dia, ofereix menys i pitjors serveis.

Mal us nº2- L`educació es va convertint en quelcom privat i car. Les beques disminueixen i al sistema públic educatiu se li retallen serveis i ajuts.

Mal us nº3- Els salaris no donen per viure dignament. Es crea una competència a la baixa entre els assalariats. Els contractes són de curt termini i els acomiadaments constants i barats.

Mal us nº4- Es promouen els plans de pensions privats i es congelen o retallen les pensions de les persones treballadores.

Mal us nº5- La distància entre les capacitats econòmiques dels rics envers les dels pobres s`incrementa cada dia: els rics tenen més i la majoria de la població menys. Augmenta el nombre de persones pobres.

Mal us nº6- Es desnona la gent dels habitatges i se la deixa a les mans de la caritat mentre els bancs i les multinacionals mantenen o incrementen els seus guanys. Els habitatges dels bancs nacionalitzats es retornen al mercat privat per fer negoci.

Mal us nº7- Si els bancs tenen problemes de liquiditat per la seva mala gestió dels recursos i la seva corrupció, els seus amics i representants de l`administració els hi donen líquid a càrrec de tota la població traspassant el deute dels bancs a la ciutadania.

La població modesta és avui hereva del llegat remença. És el moment que la població catalana sotmesa per aquests mals usos, com a remences moderns, s`uneixi enfront d’aquelles opcions que, amagades sota la pàtria i la bandera, són permissives amb aquest estat de coses i de forma lenta les van introduint. Es pot guanyar democràticament, els remences del segle XXI poden fer fora la BIGA actual i construir una Catalunya més social, més progressista i representativa de la majoria de la seva ciutadania. El 27 de Setembre és una data clau per plantar cara junts. Els que ens sentim remences, podem capgirar el país cap a una majoria catalana social i de progrés. Es l`hora de triar.