Es la socialdemocràcia un projecte esgotat? (II)

El propòsit de la meva existència és fer la vida més agradable a la gran majoria; no em preocupa si per això s’ha de tornar menys agradable per la minoria acomodada

Joseph Chamberlain

 

Aquest dies, previs a les eleccions, la formació política Podemos ha decidit, finalment,  definir-se com una formació socialdemòcrata, en la línia que vaig apuntar a la primera part d’aquest article, publicada a finals d’abril. Ara Podemos ja no defensa el programa radical dels seus orígens, que els podria allunyar d’un ampli sector de la societat necessari per governar, d’aquí les paraules de Pablo Iglesias “estamos decididos a ocupar la centralidad del tablero”. Anem, doncs, de rebaixes i per fer-ho Podemos recupera el programa socialdemòcrata que el PSOE va abandonar (així li ha anat, i així li anirà) i del programa inicial res de res. De nou Kautsky guanya a Lenin. Res de nou: el temps, i la pràctica socialdemòcrata europea, li han donat la raó. 

 

 

La  renuncia a plantejar la sortida de la Unió Europea (UE), que Podemos inicialment contemplava, és un altre aspecte d’aquest ajust sobre el terreny de caire socialdemòcrata. Mai he entès com organitzacions que s’autoanomenen d’esquerres, com ara la CUP o IU, vulguin abandonar la UE. És el mateix que predica l’extrema dreta i tots els populismes creixents de països com Anglaterra, Àustria o Dinamarca, encapçalats pels “Le Pen” de torn...Uns panxacontents, que rebutgen rebre l’emigració que fuig de les guerres o la misèria i d’haver de redistribuir la riquesa més enllà de les seves fronteres.  

Ens preguntem, doncs, perquè Podemos ja no contempla la sortida de la UE en el seu programa. D’entrada poden pensar que significaria un xoc frontal amb molts votants potencials i el conjunt europeu, una munició fantàstica per tota la dreta anti-europea que vol dinamitar la UE. També hi cap la possibilitat que s’hagi adonat que el projecte europeu és, potencialment, un gran projecte de cooperació entre els pobles que comparteixin un mateix espai. En aquest context cal preguntar-nos si realment Podemos ha fet un gir cap a l’Europa unida o, simplement, es tracta d’una estratègia electoral. El temps ens ho dirà.

Per l’esquerra ha de ser un orgull treballar per la unió dels pobles i la cooperació i , en aquest sentit, el marc de la UE resulta idoni per treballar-hi en aquesta línia. No ser capaços d’aconseguir una majoria en vots al Parlament d’Europa no ha d’esdevenir un motiu per dinamitar aquest gran projecte. 

Una bona política de la socialdemocràcia s’ha de recolzar en el treball ferm i decidit per aconseguir uns valors comuns a la UE, valors que hem trobat a faltar davant el vergonyós tractament donat als refugiats: Els socialdemòcrates han de tornar a aprendre a pensar més enllà de les seves fronteres: hi ha alguna cosa profundament incoherent en una política radical que descansa en aspiracions d’ igualtat i justícia social i que és sorda a desafiaments ètics més amplis i als ideals més humanitaris (Toni Judt- Alguna cosa  no va bé). 

La socialdemocràcia no és un projecte esgotat i fins i tot a EE.UU. on fins fa poc qualsevol candidat que parlés en aquest termes era rebutjat com quelcom estrany als valors americans, el candidat pel partit demòcrata Sanders, que s’ha declarat obertament socialdemòcrata, ha obtingut tan gran suport que ha estat a punt de batre a la mateixa Hilary Clinton.  

Tota elecció té les seves conseqüències. En ocasions, les conjuntures d’avui esdevenen les tombes del demà. Ningú es propietari de la veritat i amb aquesta reflexió tinc la modesta pretensió de fer una petita aportació al pensament i al debat crític. En aquest moment Podemos ha de fer front a conjuntures de les quals no se’n sortirà sense ferides. Esperem no que siguin tant importants com per no continuar treballant per una societat i un món millor.  

El renegat Kautsky tenia raó. Benvinguts a la socialdemocràcia.

Dedicat a la diputada laborista anglesa Jo Cox assassinada per defensar una Europa unida i un món més just.

Ramon Martos i Calpena

Historiador