Allò que realment importa

Allò que realment importa

"Els avis són la saviesa de la família, són la saviesa d’un poble. I un poble que no escolta als avis és un poble mort". (Trobada Mundial de las Famílies, Roma, 27/10/2013). Papa Francisco

 

Ripollet compta amb un petit Centre de Dia que dóna servei a un reduït nombre de persones en un local poc adient per les seves instal·lacions i per l’espai que ocupa. En aquest centre limitat, sense pati ni jardí, unes persones dependents del nostre municipi hi acudeixen cada dia per ser ateses. El Centre de Dia Can Vargas és un centre de titularitat pública, pertanyent al Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya i actualment gestionat per Suara Cooperativa.

La llista d’espera per accedir-hi és llarga per la poca capacitat del centre per atendre les necessitats reals de la població. Per les famílies i per a les persones dependents que tenen la sort de poder ser ateses els hi representa un benefici. Les primeres poden conciliar la seva pròpia vida personal i laboral amb la tranquil·litat que els seus familiars dependents són ben atesos, mentre que les persones que hi accedeixen a aquest centre hi troben un lloc per conviure i relacionar-se, sense perdre el vincle amb la seva llar i el seu entorn.

Al Centre de Dia de Ripollet, l’únic lloc on actualment s’atenen les persones dependents, les deficiències en infraestructures són àmpliament minimitzades per un equip de professionals que cada mati reben amb un somriure, un petó o una abraçada a cadascuna de les persones que atenen. En començar el dia, animen les persones que encara poden a fer un primer exercici de caminar al llarg d’un passadís que empalma amb la sala gran durant una bona estona. Veure-ho és un moment emocionant que provoca un somriure pel fet de fer possible aquesta activitat en un espai tan poc adient. A continuació es desenvolupen activitats planificades de caire físic, cognitiu o social com jocs de taula, pintura, tallers de memòria o celebració de festes populars com, per exemple, al Nadal recreant un pessebre vivent. Al Centre de Dia es fan moltes, moltíssimes  activitats planificades que superen amb escreix les deficiències estructurals del centre.

Les persones que impulsen aquestes activitats i tenen cura de la nostra gent gran li posen amor i passió, condicions necessàries per tal que una tasca com la que desenvolupen en un lloc tan poc adequat tingui uns grans resultats.

Certament les parets, els espais amples, les zones d’esbarjo, no abracen ningú, no riuen ni ploren, no et poden mirar als ulls,... però són uns recursos necessaris per poder desenvolupar bé, i amb un rendiment equivalent als esforços realitzats, una tasca tan important com és cuidar i motivar les persones amb dependència.

Quina gran tasca moltes vegades poc reconeguda en tots els sentits: econòmics i socials. Des d’aquestes línies vull agrair a tot l’equip del Centre de Dia la gran dedicació i afecte vers els nostres ciutadans dependents. És un orgull per la ciutadania de Ripollet tenir-vos entre nosaltres i un motiu més per seguir reivindicant i lluitant (indignar-se no és suficient) perquè les necessitats de serveis socials estiguin cobertes per al conjunt de la població. Gràcies a tots els membres del Centre de dia per treure petroli d’una infraestructura tan minsa. El vostre afecte, estimació i actitud ho fan possible cada dia. Sou realment admirables.  

Llastimosament el conjunt de persones dependents del nostre poble no estan entre les prioritats a considerar per part de l’administració de la Generalitat, no només pel mini Centre de Dia del que disposem sinó pel fet de no tenir una residència pública per la gent gran. La seva construcció reivindicada, de forma reiterada, per una comissió de valents jubilats que amb empeny, ganes i força volen que aquest projecte sigui una realitat sembla,  a hores, d’ara molt llunyana.

Algunes persones creuen que aquest és un problema només de la gent gran. Error. És una problemàtica que afecta a tota la població i ens correspon als ciutadans de Ripollet aixecar-nos del sofà i sortir a l’espai públic a donar suport i reivindicar on calgui aquesta peremptòria necessitat de manca de serveis per als nostres dependents que l’administració ha de recollir, impulsar i donar respostes concretes a aquesta problemàtica.

Perquè al final allò que realment importa són les persones.

"Els avis no són extraterrestres. Els avis som nosaltres: dins de poc, dins de molt, inevitablement, encara que no hi pensem. Y, si no aprenem a tractar bé als avis, així ens tractaran a nosaltres". (Catequesi audiència general, Ciutat del Vaticà, 04/03/2015). Papa Francisco