De
quan Ripollet era una vinya
Als
100 anys del Celler Cooperatiu
El
28 de novembre de 1920 un grup de petits pagesos rabassaires o parcers de
vinyes de Ripollet es van reunir amb el capellà Josep Maria Rovira, promotor de
cooperatives agràries i propagandista catòlic. En aquesta reunió, tal com
consta a l’acta escrita en català, s'inicià una cooperativa vinícola amb el nom
de "Sindicat Agrícola de
Ripollet", més conegut popularment com Celler Cooperatiu.
A
banda de les raons d’aquesta iniciativa que per mossèn Rovira eran fer front a "L’ invasió de les idees socialistes i
comunistes que ha tacat a la majoria d'homes..." , el cert és que va ser una bona solució
per donar sortida a les petites produccions i donar un cert valor al conjunt de
la producció de les vinyes de Ripollet, molt important en l'economia del poble
fins als inicis dels anys vuitanta.
La
primera junta estava formada per: President : Anton Sallent, Vicepresident:
Jaume Font, Secretari: Joan Gorchs, Tresorer:
Amadeu Roca i vuit persones més. Amb un crèdit de la Caixa de Pensions van
comprar un terreny al costat del Ripoll, al final del carrer de l'Estació, on
es va aixecar l'edifici del Celler. La construcció, va ser encomanada a
l'arquitecte modernista, i deixeble de Gaudí, César Martinell el qual va dissenyar i
construir molts dels cellers de Catalunya com el de Rubí, Sant Cugat del Vallès,
Gandesa i altres. L'edifici de maó vist, que avui malauradament no existeix, tenia les famoses voltes gaudinianes i altres referents de la
construcció modernista aplicada a naus industrials,.
Aquesta
posada en marxa de la cooperativa vinícola era fruit d'anys de presència del
cultiu de vinya a Ripollet, que té un origen mil·lenari. Com a exemple coneixem
que Teurelando l'any 982 dóna al
monestir de Sant Cugat una vinya situada a "Palacio Audito"
(Ripollet), el 1002 la senyora Mel deixa com herència una vinya situada a Palatio Avozido (Ripollet)...
Saltant en el temps en el cadastre de 1792 la vinya ja es el conreu més important
a Ripollet amb 80 ha que culminarà el 1881 amb 196 ha, el 44% de l'espai disponible
de Ripollet que té una superfície de 430 ha. Amb l'arribada a finals del segle
XIX de la malaltia de les vinyes, "la fil·loxera", que va arrasar les vinyes arreu
de Catalunya, es van replantar de nou amb ceps americans. L'espai es reduirà al
34% a principis del segle XX, encara que amb produccions entre 5/8
vegades més amb els nous ceps i millores en el tractament dels
conreus.
Els
pagesos parcers o rabassaires van ser l'ànima d'aquest Celler que també
tindrà com a socis pagesos de Cerdanyola i Montcada. Els socis del Celler
el 1923 eren 159 arribant el 1951 al seu màxim de 264.
Amb l'enderrocament de l'edifici el 1974 el Celler passarà a una
nau situada una mica més endavant de l'antic Celler.
Des
d’aquell 28 de novembre de 1920, data de la seva fundació, fins a
l’enderrocament de l'edifici el 1974 per donar pas a l'autopista de
Sabadell, passaran uns quants anys de molta activitat, entre la
primera collita portada al Celler el 1923 amb 2.117.124 kg i la
darrera, en el nou edifici, l'any 2000 amb 8.512 kg.
Són 100 anys d'un aniversari que avui, per molta
gent és difícil d'imaginar, de quan Ripollet era una vinya. Aquest
cultiu va ser una de les fonts d'ingressos importants que donava vida al poble.
Cada Setembre, amb la recollida del raïm i la seva transformació mobilitzava persones, famílies, cavalls,
carros... i feia que la canalla anés als cups privats, alguns encara
existeixen, a trepitjar el raïm que no anava al Celler ja que,
aquest era el que a l'engròs i al detall (es podia anar a
comprar) gestionava la distribució de la producció global dels seus
socis. Pel Setembre tot Ripollet era un Celler.
Són
100 anys d’una gran història que enceto per contribuir a que no es
perdi allò que com el Celler va ser una font per l’economia local i
un signe d'identitat. Esperem que al llarg de l'any aprofitant, aquest
centenari del nostre Celler, vagi sortint molta informació i actes de
difusió per mostrar al conjunt de la ciutadania de Ripollet que possiblement
molts desconeixen, un aspecte molt important de l’economia del poble que va
tenir un paper central i, perquè no, un homenatge a tots els pagesos que van fer
possible aquest gran projecte cooperatiu, de quan Ripollet era una vinya
Ramon
Martos
1 comentario:
Molt interessant aquest articule!
Publicar un comentario