De quan Ripollet era una vinya. Centenari del Celler Cooperatiu

De quan Ripollet era una vinya

Als 100 anys del Celler Cooperatiu

El 28 de novembre de 1920 un grup de petits pagesos rabassaires o parcers de vinyes de Ripollet es van reunir amb el capellà Josep Maria Rovira, promotor de cooperatives agràries i propagandista catòlic. En aquesta reunió, tal com consta a l’acta escrita en català,  s'inicià una cooperativa vinícola amb el nom de "Sindicat Agrícola de Ripollet", més conegut popularment com Celler Cooperatiu.

A banda de les raons d’aquesta iniciativa que per mossèn Rovira eran fer front a "L’ invasió de les idees socialistes i comunistes que ha tacat a la majoria d'homes..." , el cert és que va ser una bona solució per donar sortida a les petites produccions i donar un cert valor al conjunt de la producció de les vinyes de Ripollet, molt important en l'economia del poble fins als inicis dels anys vuitanta.

La primera junta estava formada per: President : Anton Sallent, Vicepresident: Jaume Font, Secretari: Joan Gorchs, Tresorer: Amadeu Roca i vuit persones més. Amb un crèdit de la Caixa de Pensions van comprar un terreny al costat del Ripoll, al final del carrer de l'Estació, on es va aixecar l'edifici del Celler. La construcció, va ser encomanada a l'arquitecte modernista, i deixeble de Gaudí, César Martinell el qual va dissenyar i construir molts dels cellers de Catalunya com el de Rubí, Sant Cugat del Vallès, Gandesa i altres. L'edifici de maó vist, que avui malauradament no existeix,  tenia les famoses voltes gaudinianes i altres referents de la construcció modernista aplicada a naus industrials,.

Aquesta posada en marxa de la cooperativa vinícola era fruit d'anys de presència del cultiu de vinya a Ripollet, que té un origen mil·lenari. Com a exemple coneixem que Teurelando l'any 982 dóna al monestir de Sant Cugat una vinya situada a "Palacio Audito" (Ripollet), el 1002 la senyora Mel deixa com herència una vinya situada a Palatio Avozido (Ripollet)... Saltant en el temps en el cadastre de 1792 la vinya ja es el conreu més important a Ripollet amb 80 ha que culminarà el 1881 amb 196 ha, el 44% de l'espai disponible de Ripollet que té una superfície de 430 ha. Amb l'arribada a finals del segle XIX de la malaltia de les vinyes, "la fil·loxera", que va arrasar les vinyes arreu de Catalunya, es van replantar de nou amb ceps americans. L'espai es reduirà al 34% a principis del segle XX, encara que amb produccions entre 5/8 vegades més amb els nous ceps i millores en el tractament dels conreus.

Els pagesos parcers o rabassaires van ser l'ànima d'aquest Celler que també tindrà com a socis pagesos de Cerdanyola i Montcada. Els socis del Celler el 1923 eren 159 arribant el 1951 al seu màxim de 264. Amb l'enderrocament de l'edifici el 1974 el Celler passarà a una nau situada una mica més endavant de l'antic Celler.

Des d’aquell 28 de novembre de 1920, data de la seva fundació, fins a l’enderrocament de l'edifici el 1974 per donar pas a l'autopista de Sabadell, passaran uns quants anys de molta activitat, entre la primera collita portada al Celler el 1923 amb 2.117.124 kg i la darrera, en el nou edifici, l'any 2000 amb 8.512 kg.

Són 100 anys d'un aniversari que avui, per molta gent és difícil d'imaginar, de quan Ripollet era una vinya. Aquest cultiu va ser una de les fonts d'ingressos importants que donava vida al poble. Cada Setembre, amb la recollida del raïm i la seva  transformació mobilitzava persones, famílies, cavalls, carros... i feia que la canalla anés als cups privats, alguns encara existeixen, a trepitjar el raïm que no anava al Celler ja que, aquest era el que a l'engròs i al detall (es podia anar a comprar) gestionava la distribució de la producció global dels seus socis. Pel Setembre tot Ripollet era un Celler. 

Són 100 anys d’una gran història que enceto per contribuir a que no es perdi allò que com el Celler va ser una font per l’economia local i un signe d'identitat. Esperem que al llarg de l'any aprofitant,  aquest centenari del nostre Celler, vagi sortint molta informació i actes de difusió per mostrar al conjunt de la ciutadania de Ripollet que possiblement molts desconeixen, un aspecte molt important de l’economia del poble que va tenir un paper central i, perquè no, un homenatge a tots els pagesos que van fer possible aquest gran projecte cooperatiu, de quan Ripollet era una vinya

Ramon Martos