un gener a Ripollet....però de 1897

Si el mes de desembre és la fi de l`any, el gener és el primerenc, i si aquest no naixés l`any no s`acabaria, doncs és la porta que obrim a l`esperança del que ha de venir o passar. Potser, per no parlar del que enguany iniciem, he posat el retrovisor un segle endarrere, tot preguntant-me com celebraria les Festes de final i inici de l’any el veïnatge del moment a la nostra vila i si també, com nosaltres, les veien com quelcom on posar les esperances d`un any millor.

A les Festes de Nadal, Sant Esteve de 1896 i el seu traspàs de número al calendari de 1897-Cap d`any a Ripollet-, va tenir lloc tot un programa d`actes relacionats amb aquest dies i, tot i que no hi havia llum elèctrica i calia anar a dormir aviat, era alhora un període ple de activitats i celebracions tant ciutadanes com familiars.

Les noies que anaven a les Escoles de les Germanes Dominiques, que feia poc que havien iniciat les seves activitats escolars a Ripollet a la escola Sant Josep, m’entres iniciaven el que seria l`actual edifici, van fer funcions de teatre infantil i segons el comentarista del moment els pares sortien summament complaguts després de veure actuar a les seves filletes.

La missa del gall va ser molt concorreguda i va posar el toc musical el cor del Centre Catòlic, sota la direcció del mestre D. Miquel Verdaguer, la Nit de Nadal va anar d`estrena amb l`obra de teatre La Mà de Déu al local de l’anomenat Centre Catòlic, els balls del moment foren organitzats per la societat La Violeta., que per Sant Esteve en va organitzar dos, un a la tarda i un altra a la nit als locals del Centre Democràtic Ripolletense.

L’arribada de l’any va obrir forces expectatives, pensant en un any millor on la guerra de Cuba era de comentari habitual. Sembla que la situació econòmica estava en una situació no massa bona i per axó a la revista local hi ha alguna poesia adient i per si els recorda quelcom en aquest article no els parlo de l` any 2009 si no del 1897:

La Bolsa seguint la moda,

i el desgavell general

dona cada sotragada,

cada empenta i cada salt

que ni en el ball de les gitanes

s`en donen de més estranys.

Per la diada de Reis es van repartir entre les famílies necessitades de la vila 150 pessetes regal que va fer “ lo caritatiu y digne diputat a Corts per aquets districte D.Timoteo Bustillo i López”. Sembla obvi que de cavalcada no s`en feia, però si era estesa la costum de deixar les sabates al balcó i com exemple es publica a la revista ripolletenca una poesia d`Apeles Mestres:

La sabateta, la sabatona

la sabateta que empresona

ton peu galán,ton peu lleuger

aquesta nit d`Epifanía

si fos tu la posaria

en la finestreta del carrer

Com avui a casa nostra que hem celebrat els Tres Tombs el passat 18 de gener, doncs bé, a la publicació local de l`època s`anuncia que el dia 17 diumenge de l`any esmentat tindria lloc la Festa dels Tres Tombs “amb molta solemnitat”i l`orquestra llogada era una de Sabadell anomenada los Euterpenses., que al cap d`uns dies va tocar a la Festa de Sant Sebastià, que sembla ser que era un dia celebrat al nostre poble, així doncs la comissió actual dels Tres Tombs manté una tradició, com es conegut, amb més d`un segle a les espatlles i amb un nivell de participació i actes que la fa una de les millors del Vallés. Felicitem-los i donem-li suport i les gracies ja que s`ho mereixen.

Que tinguem un bon inici d`any i seguim el consell de la dita popular pagesa:

Pel gener,

de dia al sol

i de vespre al braser.

Ramón Martos