Aclarint la boira. El 26 de gener de 1939 a Ripollet

Todo se hunde en las nieblas del olvido

pero cuando la niebla se despeja

el olvido esta lleno de memoria

Mario Benedetti

El 23 de desembre de 1938, el exèrcit franquista trencava el front del Segre i iniciava la seva ofensiva que en 49 dies al portaria fins la frontera de França ,davant la desfeta del exèrcit republicà. Pràcticament un mes més tard de l`inici de l`ofensiva, el 26 de gener de 1939 farien la seva entrada a Ripollet.

En l’última acta (que em consta) de l`Ajuntament republicà, que data del 15 de desembre de 1938, a les 21h, es llegeix el comunicat de la dimisió de l`alcalde, el Sr. Antoni Jorba Altoaguirre, perquè el seu partit, E.R.C,, li ha retirat la confiança. Ocupa la presidència el Sr. Josep Almirall i Lluch, en l’acta es desprèn un cert aire de derrota i no te cap contingut rellevant referit a la marxa de la guerra o a disposicions per reforçar l`esperit o situació dels ripolletencs.

El dia abans de l’entrada de les tropes franquistes, es coneixia la caiguda de Barcelona i la retirada del exèrcit republicà. El poder republicà a Ripollet havia pràcticament desaparegut, ja que el dia abans havien fugit alguns dels membres més compromesos com en Casimir Carbó, secretari de l`Ajuntament i membre d`Estat Català, en Ernest Sales Vidal, d’E.R.C., i membres destacats de la CNT-FAI, com Isidre Bayó “l`advocat dels pobres” i en Pere Llargués alias “el matador”, entre d’altres. Durant la retirada, alguns van enterrar armes al pati de casa seva, doncs tinc constància que algunes possiblement encara hi estan.

Aquest buit de poder va portar a sortir del seu amagatall en Demetri Calpena, el qual els de la CNT-FAI havien volgut detenir i segur matar. Aquest, que era del Requeté, va animar a la gent a entrar al dipòsit municipal d`aliments, que estava situat al actual parc Ansèlm Clavé, i van anar massivament per agafar tot el que van poder per emportar-se a casa per fer front a les necessitats alimentàries que patien.

Molts soldats republicans en retirada , al passar per la vora del seu poble s’hi quedaven i anaven a casa seva i restaven amagats, a l`espera del que pugues passar. Aquest és el cas d`en Josep Morral “el Pepitu”, que després de estar amagat a casa uns dies, com molts, li van aconsellar que sortís de casa, que no li passaria res i en va fer cas , es va presentar amb altres a l`Uralita on van ser tots detinguts. És el cas també d`en Manel Mogas, que després de venir en retirada des de Vilafranca del Penedès, el 24 de gener va passar i dormir amb el seu regiment encara a Barcelona, i en el seu diari anota “ que les barricades que es feien els carres eren ridícules”, el dia 25 al passar a prop de Ripollet s`en va anar a casa seva.

L`entrada de les tropes franquistes, es va produir el 26 de gener, eren cossos de l`exercit de Navarra comandats per el general José Solchaga i tropes marroquines comandades pel general Yagüe, pràcticament era un passeig en general. La gent restava tancada a casa seva ja que desconeixen el que els podria passar, amb algunes excepcions, la dels addictes al nou regim, que van sortir a rebre’ls.

A partir d`aquell dia es va posar en marxa tot el aparell reprensor dels guanyadors, delacions, acusacions i tot tipus d`amenaces configurarien els primers mesos dels col·laboradors de la Dictadura que l`exercit franquista representava, dones a les que se les pelava al zero per denuncia pública de haver estat republicanes com la Sra. d`en Valentí Serra, la Sra Prats o Esperança la “Mestre”que era molt joveneta. Pere “el Bufó” de Cerdanyola va ser el barber encarregat de fer aquesta feina, la Sra.Teresa Bigas amb l`únic pecat de ser filla d`un regidor republicà de Ripollet que estava a la presó, va ser obligada per la Falange a anar al café de Dalt a netejar waters com a forma d`humiliació dels fills de republicans, la senyora d`en Almirall va veure requisada la seva màquina de cosir per la Falange amb la qual es guanyava la vida per mantenir els seus fills, la farmàcia de la Reyes va ser requisada, el metge Sr. Ramón Vives va ser desterrat...............

La repressió i els decrets al llarg d`aquest mesos aniran eliminant les lleis democràtiques republicanes i els catalans col·laboradors del règim en el nostre poble- el nostre Vichy (i no em refereixo al aigua)- fan un decret municipal firmat per el jutge Joan Roca, contra la seva pròpia llengua on diuen que els naixements i matrimonis inscrits en el període republicà no son vàlids per que estan inscrits en català. Començaven els quaranta anys del temps del còlera.

Ramón Martos i Calpena