Alea jacta est...La República Catalana

Alea jacta est…la República Catalana

Bon viatge per…tothom

El Parlament de Catalunya ha fet el primer pas per fer efectiu el dret a decidir de la ciutadania del país envers de si vol o no seguir integrats a l’estat Espanyol.

No podem anar contra la història. Quan es decideix traspassar el riu Rubicó s`ha de prendre Roma. Amb aquesta metàfora protagonitzada per en Cèsar August voldria emmarcar la darrera votació del nostre Parlament sobre el dret a decidir tot  recollint  un sentiment ampli de la ciutadania expressat el passat 11 de Setembre i que ha estat validat a les últimes eleccions a l’atorgar la majoria parlamentària als partits que ja ho tenien com a proposta en el seu programa electoral.

Es bo i coherent que els partits duguin a terme els compromisos electorals especialment els que, com aquest, tenen una gran rellevància pel que representen, d`acord amb el mandat que la ciutadania els hi ha donat.

Després de les permanents i històriques evidències de la manca d`encaix amb l`Estat espanyol amb amplis sectors de la societat catalana, on l`últim Estatut va ser la gota que va fer vessar el got, proposar una consulta per decidir si es vol o no seguir formant part d`un Estat, és la base de la democràcia i és un dret dels pobles. Seria un dèficit democràtic no permetre que la consulta es pogués fer ja que no hi ha res més representatiu que la consulta ciutadana davant de problemàtiques d`aquesta importància i transcendència. És retornar la veu  a la ciutadania de la forma més pacífica i democràtica en forma de vot individual i lliure.

Aquest plantejament ha aparegut al bell mig d`una forta crisi econòmica que cada dia aboca més persones i famílies a la ruïna econòmica i social, on els poca soltes i lladres es passegen pel carrer amb indemnitzacions milionàries (o els contracta Telefónica...), on els polítics gaudeixen de prebendes i avantatges al marge de la població i no canvien res... Gestionar el dret a decidir amb les necessitats diàries i reals de molts dels nostres ciutadans és una tasca que no es pot obviar. Per moltes persones el demà es avui i oblidar aixó, o no fer el necessari per millorar aquestes circumstàncies del dia a dia, pot menar a un distanciament de gran part de la població i a veure el dret a decidir com quelcom llunyà i intangible.

Hem passat el Rubicó i ara es tracta de veure, amb temps i forma, com s`anirà concretant i com al llarg del camí es van superant els obstacles, no ja els polítics si no el com es gestiona l`avui per el demà. És com si tinguéssim una brúixola que marca cap el Nord i sabem la direcció però desconeixem tota la problemàtica que ens trobarem al llarg del camí. No serà fàcil aquest, al llarg d`ell també veurem i viurem desercions, noves incorporacions, sorpreses, circumstancies difícils... Sincerament per molts republicans catalans potser l`única república que podrem veure es la República Catalana.

Comença el viatge...

Bon viatge i que arribem a bon port.